Qui som?

Benvolguts al nostre món de la Literatura Infantil i Juvenil! Us convidem a adentrar-vos en aquest recondit viatge, on descubrireu la bellesa de la lectura i com portar-la a les aules. Per tal d'aconseguir-ho, conteu amb l'ajuda de quatre estudiants de la Facultat de Magisteri de València, que us resoldreu totes les dubtes que tinguau: 

• Paloma Chulvi Ruiz
• Paula Chust Montesinos
• Susana Soler Picó
• Marta Soriano Martínez

Per a presentar el blog, em preparat un vídeo en el qual us parlarem un poquet de la finalitat d'aquest: millorar la nostra competència literària, conèixer nous models de Literatura Infantil i Juvenil (LIJ) i aprendre a realitzar activitats, relacionades amb la lectura, que siguen motivadores per als nostres alumnes. 

Les primeres entrades que anem a realitzar seran les nostres autobiografies literàries, per tal de què conegueu la nostra trajectoria pel món literari durant la nostra vida fins a l'actualitat. A més, us parlarem d'alguns llibres que han sigut importants per a nosaltres per tal de què us pugan servir o interessar. 

D'altra banda, conteu amb un Glossari bé detallat sobre conceptes que hem treballat a la nostra assignatura Formació Literària per a mestres i, si voleu llegir la informació pel vostre compte, us penjarem una bibliografia detallada a la pàgina de Referències. 

Si ja ho teniu tot clar, comencem a presentar-vos les nostres autobiografies literàries!

AUTOBIOGRAFIA LITERÀRIA DE PALOMA CHULVI RUIZ

Sóc Paloma Chulvi, una alumna de 2º curs de Magisteri i us vaig a parlar sobre la meua experiència personal amb la literatura i el fet literari.

Durant els sis cursos d’Educació Primària, s’ha seguit la mateixa estructura quan llegíem, és a dir, et llegies el llibre que volies i en algun moment de la vesprada fèiem un resum i dèiem si ens havia agradat o no. Aquest mètode ens donava l’oportunitat de parlar amb els nostres companys i perdre la por a parlar en públic (una cosa semblant a les tertúlies que realitzem a classe). El que no m’agradava era el fet que havíem de fer una fitxa sobre el llibre en el qual contàvem el resum, l’autor, l’editorial, etc.

No obstant això, la meua mare un dia em va comprar un llibre gegant que tenia aproximadament unes 20 faules, Fábulas Doradas. Quan em vaig llegir alguna d’aquestes, va començar la meua curiositat per la lectura, donat que hi havia una gran varietat de temes i cadascuna t’ensenyava alguna cosa sobre la vida quotidiana. Aquestes faules em van fer passar estones divertides i agradables, i gràcies a elles vaig millorar en la meua lectura perquè utilitzava un llenguatge fàcil, contenia moltes il·lustracions i sobretot al final hi havia moralitats de les quals podies reflexionar.

Més tard quan vaig passar a l’ESO, les lectures eren obligades i a més hi havia exàmens. No ens deixaven escollir els llibres com a Primària, sinó que els professors ens deien les lectures. Molts dels llibres no m’agradaven, però com calia fer un examen, havia de llegir-los. En canvi, em vaig sorprendre el fet que m’agradava llegir més en valencià que en castellà, o almenys, em semblaven més interessants els llibres de valencià, ja que tractaven temes del nostre interès i de l’època de l’adolescència.

Entre aquestes lectures, m’agradaria destacar Mor una vida, es trenca un amor de Joan Pla, El meu germà Pol d’Isabel-Clara Simó o alguns llibres de Vicent Sanhermelando, com per exemple, El café de la Malva. Vicent és el psicòleg del meu institut, amb la qual cosa ens manaven molts dels seus llibres. A més, una novel·la que em va cridar l’atenció extremadament fou La casa de los espíritus d’Isabel Allende, perquè els seus personatges són molt característics, és un tema sobre el qual mai havíem llegit i està ple de misteri.

Deixant al marge la lectura, al meu institut fèiem activitats relacionades amb la literatura i el fet literari, des de fer petites representacions teatrals fins a crear poesia. Els professors quan donaven la matèria aprofitaven per a dedicar algunes classes a investigar i a profunditzar en el tema, per exemple, com he dit anteriorment, quan donàvem el teatre, agafàvem trossos d’alguna obra i el representàvem, o en poesia, ens ensenyaven a recitar-la i a més, totes les falles realitzàvem un concurs poètic on tots els alumnes escrivíem quatre versos. Aquesta activitat era difícil, però finalment, era divertida i nosaltres mateixos apreníem sobre aquesta.

D’altra banda, per celebrar el festival de Nadal cada classe elaborava una nadala i després la cantàvem. Al meu institut també s’han fet moltes activitats per a conèixer els diferents autors literaris, com Vicent Andrès Estellés. Aquestes activitats fomentaven el fet que ens implicàrem més en la literatura i poguérem gaudir d’ella d’altra manera.

Avui dia, no estic llegint molt, ja que tenim molta faena i no podem fer tot alhora, però sempre intente trobar alguna estona on puga llegir tranquil·lament i així també és una bona manera de desconnectar dels estudis. Ara mateix, estic llegint Oliver Twist de Charles Dickens, en anglès, i així al mateix temps que llig puc practicar l’idioma.

Quant a la meua situació emocional quan estic llegint literatura, sóc una persona que emfatitza molt amb la resta i amb situacions que es viuen. Per tant, això mateix em passa quan estic llegint, de seguida em fique en la pell dels personatges i sent el mateix que ells si és una novel·la, un conte o una obra teatral, i quan és poesia, m’és més difícil, ja que he d’entendre perfectament el que el poema vol transmetre.

Finalment, respecte a l’assignatura, dels primers temes que tractàrem a l’aula i més en concret, en l’article de Teresa Contelles De la enseñanza de la literatura a la educación literaria o el de Batalla, Lectura i llengua a primària, volia destacar que els xiquets serien millor lectors i aprendrien més si no els manaren lectures obligades ni els feren exàmens. Un mètode més atractiu i dinàmic seria que ells escolliren els sues propis llibres i bastaria amb fer tertúlies literàries o activitats sobre els llibres per a saber que els han llegit. 

Per a començar, quan jo era menudeta no m’agradava llegir perquè em costava molt i sempre calia que tinguera un adult al meu costat perquè sinó, no llegia. En un primer moment de primària, no estava molt a gust, ja que cada setmana ens portàvem a casa un llibre per a llegir, bé siga un conte, una novel·la, teatre, etc.

AUTOBIOGRAFIA LITERÀRIA DE PAULA CHUST MONTESINOS

El meu nom és Paula Chust Montesinos i amb aquesta entrada us vaig a parlar de la meua autobiografia literària: quins contes solia llegir durant les diferents etapes de la meua vida, les meues experiències literàries, com em feia sentir aquesta lectura i què significava per a mi. 

Durant l’etapa infantil, els meus pares solien llegir-me contes amb molt dibuixos. Sobretot van ser còmics de Barrio Sésamo i de les pel·lícules Disney. Encara que hi hagen molts tòpics del món Disney, pense que tenen un gran caràcter atraient per als nens amb l’objectiu d’ensenyar una moralitat i un poc de cultura general, per exemple, en pel·lícules com Mulán o El Rey León.

D’altra banda, a primària vaig tindre problemes amb les lectures obligatòries del col·legi, ja que no eren del meu gust i no sentia atracció per cap llibre. No obstant això, en segon curs vaig tindre una tutora que ens va donar la oportunitat d’escriure un conte amb tota la classe, on cadascun hauria d’escriure una pàgina inventant-se la història. Gràcies a aquesta experiència, ens va donar la possibilitat de millorar la nostra capacitat literària-escriptora.

A més, també ens va motivar a llegir poemes i crear els nostres propis, una activitat que a tots ens va emocionar. D’aquesta manera, vaig aventurar-me al món de la poesia i vaig escriure uns versos, els quals he tret uns quants per a compartir-les amb vosaltres:

Quan la neu cau el xiquet se’n dorm,

Comença a nevar i se’n va la calor.

Arriba la xocolata i la beguem al foc,

On s’aviva la flama i comença l’amor. 

Afortunadament, sí m’agradava llegir altres tipus de gèneres que no estigueren relacionats amb els de l’escola, sobretot els còmics de Mortadelo y Filemón o Asterix y Obelix, que em va regalar el meu pare. A més a més, un dels meus contes preferits va ser Las ingeniosas travesuras del Pequeño Quijote y sus amigos, de José María Plaza, una novel·la il·lustrada que ens conta de manera graciosa (i fictícia) com va ser el quixot quan era menut. Tot seguit, una de les sèries literàries més conegudes quan era xicoteta era Kika Superbruja, una xiqueta que va trobar-se un dia un llibre d’embruixos amb el qual podia viatjar a altres mons. Els meus preferits van ser: Kika Superbruja y el libro de los hechizos i Kika Superbruja y los vikingos. 

Quan vaig arribar a l’ESO, els meus gust literaris van canviar al mateix temps que els meus interessos literaris. Potser va ser l’etapa escolar en la qual més llibres he llegit per el meu compte. D’altra banda, pel que fa a les lectures obligatòries del col·legi, vaig tenir la mateixa situació que a primària. Llavors, aquesta vegada els gèneres eren del meu gust, però les històries no tenien un transfons tan cridaner. No obstant, van haver dos llibres que em van marcar degut als temes principals i la manera d’escriure dels autors. 

El primer va ser Les llàgrimes de Shiva, de César Mallorquí. El destaque perquè és una novel·la de misteri que, a més, tracta l’amor prohibit entre dos cosins, un tema tabú per a la societat. El segon llibre és Llamando a las puertas del cielo, de Jordi Serra i Fabra, potser el meu preferit, ja que ens transmet l’experiència d’una voluntària estudiant de medicina a l’Índia, presentant-nos la misèria que hi ha a aquest país, les manques en quant a l’educació i a l’hospitalització, a més de conèixer la cultura i les costums d’una societat totalment diferent a la nostra. Va ser el primer llibre que em va emocionar, perquè te n’adones d’allò que passa en altres llocs del món, de l’ajuda necessària que moltes persones necessiten. 

Pel que fa a les lectures de fora de l’escola, em van agradar les sèries literàries com Crepúsculo i The host, ambdues de Stephenie Meyer, o Los Juegos del Hambre, de Suzanne Collins, que encara que no tinguen un component literari tan profund com altres clàssics que vaig llegir com Tirant lo Blanc o Romeo y Julieta, van ser les novel·les que vaig eixir quan era adolescent i, per tant, les trobava interessants. Amb tot açò, vaig començar a tindre més interès per la música, fins al punt de començar a estudiar-la i lograr tocar, actualment, dos instruments i pertànyer a una banda de música. 

Tot seguit, també em vaig llegir una sèrie literària que potser siga la meua preferida, anomenada Memorias de Idhún, una trilogia de Laura Gallego que lliga fantasia amb ciència ficció i aventures. És molt difícil descriure per què aquesta és la meua trilogia preferida, però potser siga perquè la descripció dels personatges i dels paisatges és tan profunda que vaig entrar dins del món de la fantasia fins a un punt que tot pareixia real.

D’altra banda, durant els dos anys de Batxillerat, escollí fer lletres i vaig tenir que llegir una gran quantitat de llibres. En Castellà, malgrat que eren lectures obligatòries, aquestes no em van desagradar, potser perquè havia madurat més i les entenia d’una manera més oberta. Algunes novel·les que vaig llegir són: Crónica de una muerte anunciada, de Gabriel García Márquez; Luces de Bohemia, de Valle-Inclán; Marianela, de Benito Pérez Galdós; La Casa de los Espíritus, de Isabel Allende. 

Així dons, també vaig estudiar l’assignatura Literatura Universal a segon curs de Batxiller, la qual puc dir que és una de les millors opcions que he triat. La possibilitat de llegir clàssics tan diferents entre sí i, a més, treballar-los a classe, entendre el transfons i la manera en la que cada autor ha desenvolupat el seu llibre, m’ha convertir en una lectora que pot llegir qualsevol tipus de gènere literari i, encara que no siga del meu gust, poder apreciar la seua qualitat. De totes les obres que em vaig llegir, la més rellevant per a mi va ser Madame Bovary, de Gustave Flaubert, encara que em va costar molt llegir-la, perquè mai m’havia trobat amb una novel·la tan descriptiva al mínim detall com aquesta, i possiblement és allò el que la fa una de les millores obres literàries de la història. 

Actualment, a la meua etapa universitària, com que estic estudiant Magisteri, els meus interessos literaris també s’han obert cap al món educatiu, interessant-me per nous models pedagògics que es poden practicar a les aules. César Bona és un autor que ha destacat actualment en aquest camp literari, escrivint llibres com Las escuelas que cambian el mundo, en el qual es poden observar diferents metodologies aplicades en centres espanyols que destaquen per no imposar els mètodes tradicionals. 

Per a finalitzar amb aquesta bibliografia literària, m’agradaria destacar que la meua trajectòria pel món literari ha sigut molt variada i han hagut algunes persones que m’han ajudat a desenvolupar el meu interès per la lectura i per escriure. Com a reflexió, considere que es un bon aspecte a tindre en compte com a futura mestra, ja que hem de procurar oferir als nostres alumnes una gran variació de continguts literaris, però sempre i quan aquests llibres tinguen un sentit literari que els faja reflexionar i emocionar-se. 

AUTOBIOGRAFIA LITERÀRIA DE SUSANA SOLER PICÓ

Sóc Susana Soler Picó i a aquesta entrada del nostre blog us parlaré de la meua relació amb la literatura al llarg de la meua infantessa, adolescència i finalment, arribarem a l’actualitat. Espere que us siga interesant!

La literatura és aquella maleta que ens acompanya en el viatge de la vida, quan comencem el viatge tots tenim el mateix equipatge de cuir, però al llarg dels dies tu decideixes si vols que aquella maleta estiga més plena o més buida. Com més plena estiga, més recursos tindràs al llarg dels dies i dels moments que visques, ja que en aquell lloc podràs guardar tota mena de pensaments, idees, etc.

Al principi, són els nostres pares els que ens fan una miqueta l’equipatge, és a dir, quan som menuts i no sabem llegir, són ells els que ens van introduint en el món de la literatura. Personalment, he tingut molta sort en aquest aspecte, ja que quan jo era xicoteta, mons pares em llegien una gran quantitat de llibres i històries que m’encantaven abans de dormir i els diumenges anàvem al teatre infantil que organitzava la fundació “Babalà”. Però, no només era jo la que llegia a casa, ma mare sempre ha sigut una gran lectora i crec que veure-la llegir també m’ha influït per a seguir el mateix camí. Tots aquests moments m’han anat apropant a ser lectora en un futur, ja que em fascinava veure totes les històries i pensar com acabaria cadascuna d’elles.

A més, la meua iaia també va ser un pilar fonamental en el món de la literatura, encara que ella no llegia les històries, sinó que les relatava de memòria, totes basades en fets reals de la seua vida, el qual era el que més m’agradava. Quan estàvem al nostre poble, Moixent, en estiu, ella em contava cada nit una aventura de quan era jove (com cuidava del bestiar, els xics que volien casar-se amb ella però eren desafortunadament rebutjats, la casa en la qual vivia a la muntanya, com eren de durs els dies durant la Guerra Civil, etc.) Aquest últim fet, les històries sobre la Guerra Civil, també han fet que senta interès per saber sobre aquest conflicte bèl·lic, ja que com sabia que ella havia viscut dita època, em resultava més propera.

Endinsant-nos en els temps del col·legi, quan ja sabia llegir, he de dir que m’agradava molt quan ens manaven llegir llibres, sempre he sigut una persona que ha vist la lectura com un premi i com una cosa bonica que havia de fer. Per altra banda, a l’escola fèiem teatres a partir d’algun llibre o alguna història que ens havia contat la mestra. Aquesta era una manera molt divertida de treballar les obres de teatre. 

A casa també continuava la meua tasca lectora, ja que ma mare em duia a la biblioteca a que escollira el llibre que més m’agradara i tots els nadals em demanava els llibres de Kika Superbruja. Ara mateixa crec que tinc uns vuit llibres d’aquesta aventurera, i crec que han sigut unes obres que m’han fet ser lectora, ja que eren llibres d’aventures molt interessants i que et feien voler més i més històries. A més a més, no només llegia, sinó que també vaig tindre una època “escriptora”, m’agradava molt compondre les meues pròpies aventures, de fet vaig escriure un conte que s’anomenava Rosa y las hadas, que casualment el vaig trobar l’altre dia, i em va sorprendre la imaginació i la creativitat que tenia quan era menuda.

Contràriament, quan vaig entrar a l’institut, tot aquest món bonic de la lectura es va acabar i ens van començar a obligar a llegir llibres com La Celestina, Tristana, Luces de Bohemia, etc. He de reconèixer que totes aquestes obres tenen un gran valor literari i que són extremadament importants en la literatura hispànica, però quan estàs a l’ESO i et fan llegir aquests llibres obligadament, sense possibilitat d’elegir un altre que et semble més interessant, comences a pensar que tots els llibres són iguals i et desapareixen les ganes de llegir.

Afortunadament, en mi no va ser així, ja que em llegia els llibres que ens manaven a l’institut, però quan estava a casa em llegia Perdona si te llamo amor, llibres de Stephen King, Agatha Christie, Paulo Coelho, etc., per la qual cosa no es van apagar les ganes de continuar enriquint la meua maleta literària.

Hui en dia, continue emplenant la meua maleta amb les obres que més em criden l’atenció o crec que més em serviran per a un futur, tant com a docent com a persona en un món globalitzat en què vivim. Espere que mai s’acaben les ganes de llegir i que tot el món trobe el llibre que el farà lector o lectora, cadascun tinguem un llibre esperant-nos per aventurar-nos en el món literari.

AUTOBIOGRAFIA LITERÀRIA DE MARTA SORIANO MARTÍNEZ

El meu nom es Marta Soriano i sóc estudiant de Magisteri d’Educació Primària. Una de les meues aficions favorites és llegir perquè em fa desconnectar de la rutina, viatjar a altres mons, conéixer nous personatges i viure històries molt diferents.

Un dels meus primers contactes amb la literatura va ser quan els meus pares i iaios em contaven contes com la caputxeta vermella, els tres porquets... aquestos contes m’agradaven molt i sempre volia que me’ls repetiren. També recorde anar a Nuevo Centro a comprar i veure titelles que feien a la zona infantil.

Quan els dimecres la meua iaia de Burjassot em visitava anava amb el meu pare i la meua germana a la llibreria París-Valencia, Soriano o a La Casa del Llibre a fullejar contes, novel·les revistes... També com la meua mare és sòcia de Círculo de lectores em demanava llibres que em podien interessar.

A estiu llegia molt després de dinar al meu xalet a una hamaca molt còmoda on moltes vegades em quedava adormida. També aprofitava i llegia abans d’anar-me’n a dormir, ja que dormia millor quan llegia.

Una saga que recorde amb molta estima perquè me la llegia tots els estius, com si es tractara d’una mena de tradició, era Torres de Malory de l’escriptora anglesa Enid Blyton. Aquesta saga constava de sis llibres que cadascú corresponia a un curs escolar. Aquests llibres m’agradaven molt per les històries tan divertides que contava, pels personatges i sobre tot perquè em sentia molt identificada amb el personatge principal, ja que teníem tant un paregut físic com de personalitat (per les descripcions que feia l’autora). Altra col·lecció que recorde amb molta estima era Kika Superbruja de la qual tenia molts llibres i que em llegia molt de pressa.

Un dels llibres que més em va marcar va ser Mujercitas per ser un dels primers llibres “grossos” que em vaig llegir. El recorde amb molta alegria perquè els seus personatges transmetien molta tendresa i la història era preciosa.

Mentrestant quan vaig començar el col·legi la meua mestra d’Infantil, que era molt amorosa, em va ensenyar a llegir i com la meua ment no parava quieta sempre estava llegint cartells pel carrer. Després a Primària les mestres feien concursos de lectura i jo literalment devorava els llibres. Em podia passar hores i hores llegint fins que m’arribava a fer mal el cap i els ulls. Sempre guanyava aquests concursos i gaudia molt llegint. La mestra em proposava algunes vegades com model de lectora davant els meus companys i això em feia sentir molt especial. A més de l’escola la meua família també ha sigut un gran motivador de la lectura, ja que, de vegades si volia un llibre mai em posaven impediments per comprar-lo. I al meu aniversari o per a Reis quasi sempre tenia un llibre.

Segons avançava els temps cada vegada tenia menys temps per a llegir i a Secundària em costava trobar llibres que m’agradaren perquè eren tots d’amor i quan em llegia un o dos ja eren tots iguals. Aleshores com a la literatura juvenil no trobava massa llibres que m’agradaren vaig passar a la literatura més d’adults. A més a més a la secundària no tenia massa temps lliure per llegir llibres que jo volguera perquè m’havia de llegir els llibres obligats de l’escola. Per tant, llegia molt a estiu sobretot llibres de misteri i de detectius com els d’Agatha Christie. Durant aquests anys el meu col·legi feia un concurs de narrativa breu on podies participar. Com a mi m’agradava molt llegir vaig intentar escriure un relat a tercer d’ESO i vaig guanyar. Això, em va animar molt per intentar escriure més vegades i millorar la meua tècnica. Encara que he intentat escriure vàries vegades quasi mai trobe el moment idoni per fer-ho o no trobe cap idea o tema prou interessant per a escriure.

Durant els anys de Batxiller tampoc trobava mai temps per llegir novel·les o llibres al meu temps lliure. Un llibre que em va agradar encara que fora una lectura obligatòria va ser La casa de los espíritus, ja el vaig trobar molt ben escrit a més a més que molt universal. A segon de Batxiller em va agradar moltíssim Literatura Universal que va fer que tinguera més ganes de llegir els clàssics i de fins i tot replantejar-me estudiar filologia anglesa. A aquell estiu vaig anar a un curset d’escriptura breu on vaig aprendre molt sobre escriptura creativa i sobre algunes tècniques per despertar la creativitat que crec que es poden aplicar a l’escola.

Hui en dia actualment tampoc tinc massa temps per llegir tot el que m’agradaria, però encara que siga al tramvia llig 20 minuts al dia. A més a més m’encantaria continuar escrivint però mai trobe el moment idoni o idees prou bones per a desenvolupar una història. Continue anant a moltes llibreries per fullejar els nous exemplars i m’agradaria molt llegir més del que ho faig. També en arribar a la Universitat he descobert la nostra biblioteca, que és magnífica i que encara estic descobrint i la biblioteca del meu barri que de xicoteta quasi no havia anat però que també està molt bé. Com és natural m’agrada molt llegir llibres d’educació com La nueva educación i Las escuelas que cambian el mundo de César Bona. A més de llegir molt el diari i revistes sobre educació política i economia.