P.20. Ressenya "Històries de por"

Històries de por és una obra escrita per Angela Sommer-Bodenburg i il·lustrada per Helga Spiess, la qual realitza uns dibuixos molt terrorífics per als més menuts i són molt coherents amb cada escena. A més, el llibre pertany a l’editorial Bromera  (El Micalet Galàctic). L’autora va nàixer a Alemanya i va estudiar Psicologia, Pedagogia i Sociologia en la universitat d’Hamburgo, a més que va ser mestra de primària durant 10 anys. Probablement aquest últim fet ha sigut el que l’ha fet una experta en el món dels xiquets, i en concret, endinsant-los en històries terrorífiques i amb molta investigació al voltant. 

            Aquest és un llibre que hem van fer llegir quan anava a primària, i ha sigut un dels llibres que més m’han enganxat per acabar-lo, ja que està format per capítols, cadascun dels quals correspon a una història de por diferent, però totes elles estan connectades per l’autor, és a dir, es tracta d’un xiquet que es troba malalt a casa i els seus companys i familiars van relatant xicotetes històries. Així ens va endinsant en la seua vida, i sempre tens la curiositat de què passarà a continuació.

            Hi ha històries de tot tipus, des de fantasmes a una casa encantada fins a homes llops que ataquen per les nits, però totes tenen alguna part que et fa voler acabar-te eixe capítol. En particular, la història que més em va agradar va ser Bàrbara, la qual tracta d’un matrimoni que vol vendre la seua casa i quan va una parella a visitar-la, els obri la porta una xiqueta amb un camisó. Temps més tard la xiqueta els declara que va morir d’una pulmonia a una habitació molt freda que hi ha a la casa, i que continuava allí per guardar-la i protegir als propers xiquets que anaren. Avisava als matrimonis que no col·locaren el llit del seu xiquet al costat de la finestra, ja que sinó cauria en una malaltia molt greu que el podria fer morir.

            Està dirigit a xiquets a partir de 12 anys, però també és possible recomanar-lo a xiquets més menuts, ja que el vocabulari no és molt complex i podrien entendreu perfectament a partir de 9 anys. He aplegat a aquesta conclusió perquè és un llibre que li agrada molt a la xiqueta que li done repàs, la qual té 9 anys, i ella ho entén tot perfectament. A més, les històries l’han atrapat igual que a mi quan era menuda, el qual hem du molts records.

            Podríem treballar aquest llibre conjuntament a classe, on els xiquets es dividiren en grups i cadascun d’ells representara davant els seus companys una de les històries. D’aquesta manera veurien el llibre des d’un altre punt de vista, a més que fomentaríem l’empatia, ja que sabrien com es sent cada personatge en la història. A més, la meua alumna de repàs em va proposar que el que a ella li agradaria és que la mestra en qüestió llegira les històries fent les veus dels personatges i intentant fer por als xiquets.

            En conclusió, al llibre es tracten temes com els esperits, la mort o altres conceptes que són mites o tabús a la nostra societat. Açò pot obrir la ment dels xiquets i dels pares, ja que no sempre s’han de manar les típiques històries d’aventures que tots sabem com van a acabar.