P.20 Ressenya "Llegeix-me"

     



     Dins de la Literatura Infantil i Juvenil (LIJ), trobem que molts autors i il·lustradors treballen conjuntament per tal de realitzar un bon llibre per a xiquets, el qual els permeta anar més enllà de la pròpia història. Amaia Crespo, escriptora, i Paula Bonet, il·lustradora, ho han aconseguit amb el seu llibre Llegeix-me, publicat a l’any 2012 per l’Editorial Andana, de la Col·lecció Locomotora-Primers Llibres.

     Tot comença amb Alícia, una xiqueta que busca el seu coneix blau de peluix que utilitza per a dormir, ja que com té tantes preguntes dins del seu cap, l’angoixa no li deixa dormir. Intentant recuperar-lo, Alícia apareix dins d’un món desconegut on coneixerà a dos homes, Pregunta i Resposta, els quals li ajudaran amb les seues preguntes mitjançant els llibres que estan realitzant. Fent un paral·lelisme amb el clàssic Alícia en el país de les meravelles, aquestes dos artistes han aconseguit crear un llibre que ens invita a conèixer el lloc on naixen els nostres desitjos i, a més, els nostres pors, un món de fantasia on podem trobar la resposta a totes les nostres preguntes.

     Allò que fa que aquest llibre tinga una gran qualitat literària no solament resideix al lèxic emprat, sinó al joc simultani que es produeix entre la narració i les imatges, de manera que ens transporta dins d’una història captivadora en la qual aprenem que, si volem obtenir respostes sobre allò que ens preocupa, ens haurem d’esforçar per aconseguir-les i lluitar contra tothom que et prive de coneixer-les. A més a més, les il·lustracions i el text estan coordinats, de manera que s’aconsegueix representar allò que realment està ocorrent. Açò s’ha pogut fer realitat gràcies a les tècniques pictogràfiques emprades i a la subtilesa de la narració, creant uns colors que ressalten allò més important que diu el text sobre la imatge representada. Per exemple, el roig de l’estomac d’Alícia quan representa la seua angoixa.

     Com he comentat abans, qualsevol persona que s’haja llegit el clàssic d’Alícia en el país de les meravelles, s’adonarà de què Llegeix-me es tracta d’una adaptació d’aquest llibre, encara que la idea principal estiga enllaçada: conèixer-se a un mateix, saber com som per dins. Tanmateix, hi ha passatges que ens recorden a aquest clàssic, com el fet de què Alícia tinga que llegir un llibre per conèixer les seues respostes, una escena similar a quan, dins del clàssic, Alícia deu de beure’s un got que diu “beure’m” per tal d’eixir de la sala en la qual es troba.

     Personalment, considere que es tracta d’un llibre il·lustrat molt diferent als quals he llegit quan era petita, per la qual cosa em pareix un bon exemple de LIJ renovadora, el qual el podríem ensenyar als nostres alumnes per tal de què entenguin que els clàssics poden reflectir-se en molts dels llibres que en trobem al nostre voltant. Per tant, modernitat i classicisme van del mateix peu a aquest conte.

     Per últim, m’agradaria ressaltar que dins d’aquest llibre els lectors també poden conèixer uns trets que caracteritzen a les autores, de manera que es poden apropar a la seua realitat i comprendre el per què d’aquesta història. Tot i que és un conte fictici, la protagonista i la seua història és real, per tant, realitat i fantasia altra vegada s’ajunten per crear unes elaboracions tan bones com aquest llibre. Segurament el recomanaria a tot el món que estiguera interessat en llegir adaptacions de clàssics o contes amb una molt bona qualitat d'il·lustracions.