P.18. Ressenya "L'ull de la mòmia"

           L’ull de la mòmia és una novel·la escrita per Jesús Cortés, editada i publicada l’any 2000. A més, els dibuixos estan realitzats per Francesc Santana, i els quals són molt adequats per a cada escena. Cortés va nàixer a Torrent en 1962 i va créixer al si d’una família de classe mitjana. Des de ben menut va tindre una gran afició a la lectura, fins que uns anys més tard va començar a escriure les seues pròpies històries, i va ser amb aquesta obra amb la qual va rebre el premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre l’any 1999, i amb l’obra No em pots dir adéu, el premi Bancaixa de Narrativa Juvenil a 1997. 

            Es tracta d’una obra narrativa amb una estructura clàssica, és a dir, el llibre d’acció en el qual un grup de xiquets es reuneix en estiu per passar unes vacances agradables a la platja, però l’avi d’un d’ells és un arqueòleg i historiador retirat, per la qual cosa acaba endinsant-los en les seues aventures sobre Egipte. Tot comença amb la tomba d’un faraó que volen robar uns saquejadors, però el professor (l’avi de Max) vol anar al museu a vigilar que ningú l’hi haja arravatat. És allí on Max toca un ull de la mòmia i queda condemnat amb una maledicció que va fent els seus dits negres. A causa d’aquesta maledicció, han d’anar a buscar la mòmia fins a Egipte (ja que els saquejadors l’han robada al final), per tal de trencar l’ull i només així es desfaria la condemna.

            És un llibre molt divertit i sempre tens la curiositat de què passarà a continuació, a més que tracta temes històrics com els faraons, les piràmides, els saquejadors de tombes, etc. És un llibre molt enriquidor per a la formació dels més menuts, ja que a banda de llegir literatura estan aprenent conceptes i història d’Egipte indirectament. Per aquesta raó el llibre es podria treballar a la matèria de ciències socials d’una forma divertida i anar enllaçant els conceptes que es donen a classe amb les històries del llibre. A més, altra activitat que es podria fer seria realitzar un treball per grups sobre les piràmides d’Egipte, els faraons, Grècia, etc. Tractar d’ampliar la informació que ens donen en el llibre perquè els xiquets tinguen una altra visió.

            Aquest llibre m’haguera fascinat quan anava al col·legi, ja que sempre m’ha encantat tot el relacionat amb Egipte, de fet, hem van regalar un llibre sobre els misteris d’Egipte i me’l vaig llegir unes cinc vegades. Estava apassionada per la història i tots els misteris que amaguen les piràmides i qualsevol racó d’aquell gran país.

            Ens diuen que el llibre és per a xiquets de 12 anys aproximadament, i crec que està ben recomanat, ja que és un llibre d’aventures, però també té paraules que requereixen un nivell més elevat de vocabulari. No obstant això, hauríem de parlar amb els nostres alumnes i recordar que si no entenen alguna paraula, poden buscar-ho al diccionari o preguntar als pares o professors.

            Altre tema que apareix al llibre és la família, i en concret, les diferències que hi ha entre els membres d’una d’elles, i que no per això un és més estrany que l’altre, només hem de conèixer-lo. És això el que li ocorre a Max, ja que sempre havia pensat que el seu avi estava boig perquè els seus pares li relataven que el seu avi deia coses sense sentit, fins que a través de totes les aventures arriben a un moment al final de l’obra on Max i els seus companys (Manel i Diana) se n’adonen que no està boig, només que té unes aficions que no pot compartir en la resta de gent que hi ha al seu voltant. Però, en la conclusió del llibre es demostra que, només si coneixes a una persona, sabràs què és el que el fa diferent.

            Com a conclusió, aquest és un llibre adequat per a xiquets de sisè de primària, ja que gaudiran de la lectura i de la història egípcia que apareix al llarg de les seues pàgines, a més que aprendran grans valors sobre l’amistat, la família, la geografia, i sobretot de les aventures que ens podem trobar a qualsevol lloc del món.