diumenge, 4 de juny del 2017

P4. Pla lector

1. Introducció   

   El nostre pla lector esta pensat per a una escola situada a la ciutat de València, la qual compta amb 6 unitats d’Educació Infantil i 12 d’Educació Primària. L’alumnat que trobem ací dins és castellanoparlant i un 20% de l’alumnat és immigrant, procedent d’Amèrica del Sud, Marroc i Portugal.

     En quant a l’entorn socioeconòmic, és bastant divers ja que trobem famílies amb un nivell socioeconòmic mitjà i altres amb un altre més baix. Hi ha molta diversitat en quant a la competència lectora dels alumnes, però el que quasi tots poden millorar és la inferència i lectura entre línies, l’adquisició i l’ampliació de vocabulari. A més a més, podrien millorar-la per entendre millor el significat del text i saber relacionar la seua lectura amb altres coneixements metaliteraris. Per tal d’avaluar aquesta millora, a principi de curs passarem un qüestionari adaptat al nivell educatiu dels alumnes per conèixer la seua competència literària, i repetirem el mateix procediment al finalitzar el curs, per comprovar si les activitats del pla lector han millorat la seua competència literària. També durant tot l’any ens servirem de tertúlies on els xiquets comenten la seua opinió sobre el llibre, debats on tracten de convèncer a altres companys, amics, família perquè es lliguen el llibre que ells ja s’han llegit, o tanmateix, farem activitats que relacionen lectures amb altres àrees de coneixement que ens ajudaran a observar progressivament la seua evolució.

     D'altra banda, els objectius generals del nostre Pla lector segueixen dos idees principals:
  • Fomentar l'interès per la lectura, fent que els alumnes la vegen com una activitat d'oci.
  • Promoure la col·laboració i participació amb les famílies en les activitats del pla, ja que tenen un paper molt rellevant en l'adquisició d'hàbits lectors dels seus fills. 

     Per aconseguir aquests objectius, elegirem obres basant-nos en els següents criteris: han de ser llibres que commouen i que canvien al xiquet d’alguna manera, que li desperten aficions noves, que els apropen a gent nova, nous llocs i costums; també hauran d’enriquir i millorar la seua expressió oral, potenciar la formació de la sensibilitat i desenvolupar la creativitat i la fantasia. En resum, han de ser llibres que ajuden a crear ciutadadans més lliures. Per això, crearem un llista semi-oberta de llibres en els que hem escollit alguns títols que considerem que compleixen els criteris seleccionats. Aquests títols són: 













































     Com podem observar són llibres molt diversos, ja que, com el nostre alumnat també ho és, busquem que tinguen les màximes opcions perquè els siga més fàcil identificar-se amb alguna història. Però les famílies i l’alumnat poden proposar més títols per llegir-los que seran sempre supervisats pels docents. Amb aquesta mesura, volem desenvolupar un sentit crític en l’alumnat i criteri a l’hora de seleccionar un llibre.

     Si volem que el pla lector tinga èxit és molt important que els docents compartisquen els mateixos criteris alhora d’escollir obres literàries i que  estiguen formats sobre la importància d’aconseguir una millor competència literària, de fomentar la lectura, els seus beneficis, quines obres recomanar, com ser uns bons mediador,com programar l’educació literària, per tant, a fi d’aconseguir uns mateixos criteris entre els docents i de resoldre aquestes qüestions es portarà a terme una formació docent.

     Primerament, en quant a la unificació de criteris es faran les següents actuacions, primerament la comissió del pla lector elaborarà un dossier informatiu on apareguen els recursos disponibles a la biblioteca així com les normes d’ús i funcionament. També elaborarà  llistes de recomanacions per a cada curs i nivell, i assenyalarà als companys de claustre quins són els criteris que han seguit perquè aquesta es puga ampliar amb les recomanacions dels demés.

     En quant a resoldre les diverses qüestions plantejades sobre l’educació literària seria molt recomanable que la comissió del pla lector elabore una bibliografia i recomanacions sobre articles d’opinió, manuals, llibres especialitzats que tracten sobre l’educació literària a fi d’aconseguir un claustre més format en l’educació literària. Per últim, després de portar a terme el Pla de foment de la lectura i l’escriptura s’ha de comprovar si totes les mesures portades a terme han sigut efectives i quines millores es poden afegir per tal d’aconseguir una educació literària de qualitat. En conseqüència es portarà a terme una avaluació del pla lector.

     En primer lloc, després de cada activitat les persones encarregades de portar-la a terme avaluaran si s’han aconseguit els objectius proposats, quins altres objectius inesperats s’han aconseguit, quines propostes de millora es farien, el grau de satisfacció de l’alumnat. Tot seguit, la resta de la comunitat educativa també l’avaluarà mitjançant  un qüestionari que es passarà al finalitzar cada trimestre perquè els pares i mares, el personal docent, i persones implicades al pla lector avaluen com està anant el pla, si s’estan aconseguint els objectius, i quines millores es poden fer. Aquest qüestionari s’adaptarà segons a l’agent educatiu que vaja dirigit. Al finalitzar el crus no solament es passarà el qüestionari als agents educatius, sinó que a més és convocarà una reunió on ells ens  expressen verbalment les seus opinions i es debata quins són els aspectes de millora per a l’any següent.


2. Biblioteca del centre


     La biblioteca del nostre centre es localitza a la primera planta de l’escola, situada al costat de la sala dels professors i dels despatxos, un lloc més tranquil en el qual es pot gaudir d’una bona tranquil·litat. Es tracta d’un espai molt ampli amb diverses racons que faciliten una lectura còmoda i agradable. No obstant, a més de llegir, els nostres alumnes tenen a la seua disposició un racó amb ordinadors is per a realitzar qualsevol recerca a Internet, com per exemple saber quin és l’autor de Tirant lo Blanch o per interessar-se per les noves il·lustracions de Paula Bonet. Tot i que les biblioteques solen ser espais per als llibres, també oferim la possibilitat de què els nostres alumnes passen una bona estada a un racó de musica, en el qual mitjançant uns auriculars, podran gaudir de la bona música.

     En quant a la distribució dels llibres, aquests estan separats en diverses prestatgeries segons els cicles escolars: Educació Infantil, Educació Primària i Educació Secundària. A més a més, en cadascuna d’elles, observem un cartell de diferent color que indica el gènere que tenim en cada secció: blau per a novel·les de misteri, verd per a novel·les d’aventures, roig per a poemes, groc per a teatre, taronja per a còmics, violeta per a assaig, marró per a faules, entre altres. La seua disposició serà de baix a dalt, és a dir, els llibres adequats per als nens d’Infantil, estaran  baix del tot de les prestatgeries (a causa de l’altura dels xiquets); els dels alumnes de Primària, estaran a mig i, per últim, els de Secundaria, dalt del tot.

     D’altra banda, volíem ressaltar que dins de la nostra biblioteca volíem plasmar la diversitat cultural i social que hi ha al nostre centre. Per tant, els alumnes podran llegir obres de tot tipus, des dels clàssics com Shakespeare o Bécquer,  fins als contes de Disney o les possibles adaptacions que s’han fet ara, entre altres. Tanmateix, oferim la possibilitat de què els nostres nens lliguen tan en castellà com en valencià, fins i tot, en anglès o francès, amb la finalitat d’aconseguir que, mentre estiguen llegint un llibre, aprenguen també conceptes gramaticals o vocabularis de la llengua que volen llegir.


     Com que al nostre centre sabem que no solament es pot desenvolupar la competència literària dels alumnes mitjançant lectures, sinó que la biblioteca ofereix algunes activitats de dinamització, totalment voluntàries, perquè els alumne desenvolupen les seues habilitats literàries. Els dimarts per la vesprada, es fan tertúlies i debats sobre qualsevol tema que vulguin tractar, des de quin llibre podríem recomanar fins a tallers d’escriptura, en els quals es puga perfeccionar la nostra expressió literària. A més, els divendres es fan sessions de cinefòrum per parlar amb els xiquets sobre les pel·lícules que han vist, totes elles amb un missatge important que cal que aprenguen.

     Per últim, altra de les activitats de la nostra biblioteca és la de continuar amb una proposta anual que impliqui a tots els agents de la comunitat del centre. Aquest any, s’ha decidit realitzar una sèrie d’eixides culturals, en les quals cada curs pensarà on podrien anar per tal de descobrir alguna manera d’ampliar la seua competència literària: anar a una obra de teatre, participar en un concurs d’escriptura o recitació, tindre una xarrada amb l’autor o l’autora d’un llibre que les haja agradat, visitar un museu, anar a una exposició, etc. La finalitat d’açò és arreplegar tota la informació que puguen en aquesta eixida cultural per tal de realitzar, conjuntament tot el col·legi, un periòdic en el qual es reflecteix totes les activitats que cada curs ha fet i que els altres companys podrien realitzar en qualsevol moment amb les seues famílies. 

3.    Activitats d’aula amb el grup de cada clase


a)      ABANS


            Dins de la biblioteca, farem una “Exposició dels llibres”, la finalitat de la qual és que la mestra elegisca algunes obres de diferents gèneres literaris que puguen ser interessants per als seus alumnes. Tanmateix, quan els alumnes arriben, hauran de donar una volta per la taula i observar els diferents tipus de llibres que hi ha. Mentrestant, hauran de parlar amb els seus companys i amb la mestra sobre de què pot anar cadascun dels llibres, solament observant les imatges de la portada, sense llegir cap frase. Per tant, l’objectiu d’aquesta activitat és que els propis alumnes siguen capaços de pensar creativament sobre totes les possibilitats que ens pot oferir un dibuix d’una portada: pensar el tipus de gènere literari, qual serà la personalitat dels personatges principals, quines aventures podran sorgir, què missatge està intentant contar-nos, etc.

            Per tal de millorar la comprensió lectora, abans de fer la lectura d’un nou llibre, proposarem als xiques una “Ronda de preguntes” per tal que estiguen atents a la història i als fets que ocorren: com s’anomena el llibre? Qui ho ha escrit? Qui és el protagonista? Què li passa? On es desenvolupen els fets? Com es solucionen? Quin és el missatge del llibre?

            A més, considerem que aquestes preguntes les poden servir també per si ells s’aventuren en l’elaboració d’un llibre, per tal que sàpiguen començar i quins són els conceptes que han de tindre clars alhora de realitzar la tasca. Per tant, amb aquestes pautes, aconseguirem que milloren la seua comprensió lectora. 

            Altra activitat és la de “Descobrir els fets”, que té com a objectiu que, abans de començar a llegir, els mestres han de seleccionar un fragment important de la història i que llevar  algunes paraules o aspectes clau per al desenvolupament del llibre. A continuació, els xiquets hauran d’escriure les paraules que ells pensen que poden encaixar en la història. Pot ser que les seues expectatives i opinions no siguen acordes a la història que realment llegiran.

            Amb aquesta activitat es fomenta el pensament reflexiu, ja que els nens han de pensar acuradament sobre el fragment que estan llegint i així intentar descobrir què és el que fa falta per a completar la història. A més, es desenvolupa la creativitat.
           

b)    DURANT


“L’arbre de les paraules” és una activitat que es realitza mentre els xiquets estan llegint un llibre, bé siga un dels que han manat a l’escola o bé un llibre de lectura voluntària. Per a dur a terme aquesta activitat, cal que els xiquets elaboren una llibreta de lectura on han d’anotar les paraules que no han entès, de manera que en classe, el mestre o la mestra deixarà alguna part del dia per a comentar els seus dubtes i entre tots descobrir el significat de la paraula, o si algun nen ja la sap, doncs ha d’explicar-la a la resta.

Una vegada adquirit el significat de les paraules, els alumnes han de fer una oració amb aquestes paraules per comprovar que realment han aprés allò que vol dir. Per acabar, hauran de fer un arbre amb totes les paraules i el seu significat, i pegar-les amb veta adherent, de manera que, quan tinguen algun dubte poden recórrer a l’arbre. L’objectiu principal d’aquesta tasca és que els xiquets mitjançant un aprenentatge constructivista puguen comprendre millor la lectura.

            Altra activitat que podem realitzar durant la lectura és “Empatitzar amb els personatges”, treballant l’empatia amb els més menuts, de forma que mentre que anem llegint el llibre ens detindrem en alguna situació que impacte o siga cridanera. En aquest moment preguntarem als alumnes quina seria la seua reacció davant una situació com eixa, per exemple, si en el llibre mor el pare de la protagonista, preguntarem als xiquets què li dirien al personatge per animar-lo o cóm es sentirien ells en aquest cas. A través d’aquesta activitat activaríem i treballaríem l’empatia en els xiquets, el qual els servirà en la vida quotidiana per ajudar a les persones del seu voltant a resoldre problemes.

c)  DESPRÉS:


           L’activitat “Juguem després de llegir” es realitza després d’haver llegit un conte i consisteix a elaborar pels mateixos alumnes un tauler com si fora un trivial amb caselles de colors i figuretes que vagen avançant mentre que encerten les respostes de les preguntes. Per tant, entre tots faran una pluja d’idees per a elaborar les preguntes i la mestra incorporarà algunes més al joc. Les preguntes estaran distribuïdes per colors i per finalitzar el joc, la mestra farà la gran pregunta final, i qui abans arribe és el guanyador.

Després de la lectura d’un llibre escrit per una autor de l’entorn, és a dir, de la ciutat de València o de la Comunitat Valenciana, reflexionarem sobre el llibre al voltant de qüestions com per exemple, com se li va ocórrer a l’escriptor la trama del llibre, en quina persona es va basar per crear un personatge, perquè escriu, quins llibres ens recomanaria llegir… A continuació, cridarem a l’escriptor/a perquè ens responga, per conèixer-lo. D’aquesta manera es fomenta l’arrelament amb l’entorn perquè es coneix a escriptors o escriptores propers i s’afavoreix la reflexió després de la lectura.

           L’activitat “Jocs per endevinar” consisteix en dividir als alumnes en 2 o 3 grups, on cadascun d’ells haurà de representar a un personatge que haja aparegut al llibre mitjançant mímica. Els alumnes podran repetir el mateix personatge, però sempre realitzant gestos o accions diferents a les quals han fet els seus companys abans.

         L’objectiu principal és aconseguir que els alumnes recorden les característiques més importants que caracteritzen al personatge que imitaran: si és gran o xicotet, si li agrada menjar més que jugar, si té una manera de caminar peculiar, etc. A més, amb la representació teatral aconseguim desenvolupar les habilitats melodramàtiques dels xiquets, els quals treballaran la comunicació no verbal mitjançant gestos, els qual són entesos per tots els alumnes.

        Normalment a les escoles els llibres que donem de lectura solen ser narrativa, per la qual cosa hem pensat que podriem realitzar l’activitat convertim la Història en còmic activitat modificant aquest aspecte, és a dir, quan hajen acabat de llegir-se la història, en lloc de resumir-la d’una forma tradicional, el que hauran de fer es un còmic d’unes quatre o cinc vinyetes on ens diguen la síntesi de la història.
            Així, els xiquets pensaran en el resum de la història, però d’una forma molt més divertida i dinàmica, a més de que fomentarem la seua creativitat en gran mesura.

            Per últim l’activitat Dibuixam un resum té per objectiu que els nostres alumnes siguen capaços de fer una resum d’una lectura mitjançant una narració breu o un dibuix. Amb aquesta activitat, optarem per la segona opció, ja que els alumnes de tot els cursos realitzaran un dibuix del llibre que s’han llegit, el qual serà la seua portada, per a un concurs en el qual participarà tot el centre. Així doncs, el que volem aconseguir és que els propis alumnes reflecteixen des del seu punt de vista allò que ha sigut més cridaner per a ells del conte i que siguen capaços de plasmar-ho de diferents maneres.

4. Activitats anuals

BIBLIOPATI
Es tracta d’una activitat voluntària en la que dos dies a la setmana ficarem un carro al pati amb tots els llibres, els quals hauran dut els pares dels alumnes per tal que aquests puguen llegir el que més les agrada. Una de les condicions és que tornen el llibre en les mateixes condicions en les quals les han rebut, per tal d’aprendre a compartir i estimar les coses dels altes.

PADRINS I PADRINES DE LECTURA
Aquesta activitat consisteix en motivar als alumnes més xicotets del centre en el seu procés de lectura. Per a això, es crearà la figura dels padrins i padrines de lectura que seran els alumnes de sisè o de quint de Primària que voluntariament ajudaran al seus companys més menuts. Els padrins i padrines de lectura es reuniran amb el seu fill o fillola a l’hora de pati i mínim un hora a la setmana per no solament llegir junts sinó també parlar de llibres, escoltar música, anar a activitats extraescolars sempre i quan es consulte al tutor o tutora del xiquet o xiqueta.  És important que una vegada els alumnes i les alumnes de quint i sisé s’han compromès amb els xiquets i xiquetes que no els abandonen ja que és molt important per al desenvolupament del xiquet el vincle afectiu. Aquesta activitat es mantindrà tot l’any.


LA MALETA DE CONTES
Aquesta activitat consisteix en tindre una maleta on es posen 7 contes curtets que la mestra  ha seleccionat per als seus alumnes i que estan dins dels seus interessos i gustos. Són set contes ja que han de llegir un conte per dia.
Cada dia que els toque biblioteca s’endú la maleta un xiquet diferent i la retornen la setmana següent, perquè un altre xiquet puga llegir els llibres. A més, aquesta maleta inclou una llibreta en la qual els pares poden anotar les experiències viscudes amb els seus fills mentre llegien junts, a més d’anotar altres propostes i recomanacions.

CLUB DE LECTURA DE PARES
            Aquesta activitat busca la implicació dels pares i eixamplar el seus coneixements en l’educació literària dels seus fills perquè siguen capaços d’ajudar-los a elegir llibres. Per a això, un dia a la setmana es reuniran i comentaran alguns dels llibres que s’estan llegint els seus fills, perquè creuen que els poden agradar o no, que creuen que aprendran els seus fills. A més, podran fer propostes d’altres títols sobre com treballar l’educació literària a casa, contar les seues experiències amb els seus fills i quines activitats proposen per aconseguir fills lectors.  Es parlarà dels llibres i també es poden ensenyar a la resta de pares activitats i recursos que poden ser útils per a l’educació literària. El club de lectura per a pares preferiblement es realitzarà a la biblioteca de l’escola perquè la coneguen i porten als seus fills.

RUTA LITERÀRIA PER A TOTHOM
Es tracta d’una activitat on pot participar tota la comunitat educativa és a dir, famílies, personal administratiu, personal de la cuina, equip docent, equip de neteja, alumnat… L’activitat consistira en una ruta literària pels diferents llocs que apareguen al llibre que s’ha llegit prèviament per l’alumnat. A cada parada de la ruta literària l’alumnat poden llegir un fragment de l’obra literària, dramatitzar-lo, fer una activitat, (es deixarà llibertat a l’alumnat perquè elegisca). L’objectiu principal de l’activitat és la implicació de tota la comunitat educativa en l’educació literària, el coneixement de l’entorn mitjançant la lectura. Aquesta activitat es por realitzar a final de curs o al finalitzar l’obra literària.


            




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada