P.22. Ressenya Activitat SAAC

A la nostra facultat es realitzen una gran quantitat d’activitats, tallers i recursos per millorar la formació dels futurs mestres d’aquesta societat. A aquesta setmana anomenada la Setmana d’Activitats Complementaries hem après molts coneixements de diferents autors, escoles que vénen a presentar els seus projectes o, recursos per aplicar a les futures aules. La nostra tasca com a mestres és poder veure més enllà de les matèries i els recursos, és a dir, malgrat que anem a un taller sobre naturalesa, podem veure formes d’aplicar-ho a l’aula per treballar aquests conceptes relacionats amb altra matèria. És aquesta feina la que es vol reflectir a aquesta ressenya.

            Aquest any he anat a una activitat del departament de matemàtiques anomenada “Scratch”, la qual consistia en una aplicació web on pots anar realitzant seqüències d’imatges, sorolls i paraules, i com a resultat podies crear un esquema per tal de resoldre  problemes de probabilitat. Ens van explicar tots els passos que havies de fer dintre del programa perquè al final aquest es programara de manera que et donava la probabilitat com a resultat. 

            A l’activitat ens van explicar que aquesta ferramenta es va crear, en primer lloc, per crear històries, ja que tu vas enllaçant preguntes, respostes, etc., les quals pot anar dient-les una veu a mesura que apareixen en la pantalla, o simplement van apareguen imatges acompanyades de textos.

            Podríem utilitzar aquesta aplicació online per crear xicotetes històries amb els nostres alumnes, és a dir, poder ficar una imatge i una frase que apareix al passar 3 segons (totes aquestes dades es poden anar programant). Per fer-ho més divertit podem fer una mena de trencaclosques on un xiquet comença programant una frase acompanyada d’una imatge o un soroll, i a continuació passa aquest document al següent company, el qual haurà de veure com ha començat la història el seu company i tractar de buscar alguna escena que concorde, de manera que a l’anar enllaçant totes aquestes escenes ens donaria com a resultat una història creada per la classe.

            Després d’haver creat la història compartida per tota la classe podrien donar a conèixer-la per tot el col·legi, és a dir, que els xiquets d’aquest curs la representaren en la festa de final de curs on estan tots els xiquets del centre, on en qualsevol altre esdeveniment on la resta puguen apreciar el treball que han realitzat, utilitzant a fons la seua creativitat.

            Aquestes són només les primeres activitats que es podrien realitzar amb aquesta pàgina, però el que hem de tindre en compte és que el mestre ha de ser competent en la tecnologia per poder dominar-ho i explicar-ho als seus alumnes. És un treball amb molta paciència i cura, ja que s’ha de programar una gran quantitat de coses perquè funcione correctament, però si es tenen les eines necessàries pot eixir un treball fantàstic.

            Com a conclusió, el “Scratch” ha sigut un taller que ens van donar per a l’àrea de matemàtiques, però hem de saber enllaçar-lo en qualsevol altra matèria, ja que la gran majoria de coses que es treballen a l’escola tenen una doble o triple visió, és a dir, que ho podem utilitzar en diverses assignatures, i som els mestres els que hem de tindre aquesta ment oberta i creativa per veure totes les possibilitats de cada recurs.

P.20. Ressenya "Històries de por"

Històries de por és una obra escrita per Angela Sommer-Bodenburg i il·lustrada per Helga Spiess, la qual realitza uns dibuixos molt terrorífics per als més menuts i són molt coherents amb cada escena. A més, el llibre pertany a l’editorial Bromera  (El Micalet Galàctic). L’autora va nàixer a Alemanya i va estudiar Psicologia, Pedagogia i Sociologia en la universitat d’Hamburgo, a més que va ser mestra de primària durant 10 anys. Probablement aquest últim fet ha sigut el que l’ha fet una experta en el món dels xiquets, i en concret, endinsant-los en històries terrorífiques i amb molta investigació al voltant. 

            Aquest és un llibre que hem van fer llegir quan anava a primària, i ha sigut un dels llibres que més m’han enganxat per acabar-lo, ja que està format per capítols, cadascun dels quals correspon a una història de por diferent, però totes elles estan connectades per l’autor, és a dir, es tracta d’un xiquet que es troba malalt a casa i els seus companys i familiars van relatant xicotetes històries. Així ens va endinsant en la seua vida, i sempre tens la curiositat de què passarà a continuació.

            Hi ha històries de tot tipus, des de fantasmes a una casa encantada fins a homes llops que ataquen per les nits, però totes tenen alguna part que et fa voler acabar-te eixe capítol. En particular, la història que més em va agradar va ser Bàrbara, la qual tracta d’un matrimoni que vol vendre la seua casa i quan va una parella a visitar-la, els obri la porta una xiqueta amb un camisó. Temps més tard la xiqueta els declara que va morir d’una pulmonia a una habitació molt freda que hi ha a la casa, i que continuava allí per guardar-la i protegir als propers xiquets que anaren. Avisava als matrimonis que no col·locaren el llit del seu xiquet al costat de la finestra, ja que sinó cauria en una malaltia molt greu que el podria fer morir.

            Està dirigit a xiquets a partir de 12 anys, però també és possible recomanar-lo a xiquets més menuts, ja que el vocabulari no és molt complex i podrien entendreu perfectament a partir de 9 anys. He aplegat a aquesta conclusió perquè és un llibre que li agrada molt a la xiqueta que li done repàs, la qual té 9 anys, i ella ho entén tot perfectament. A més, les històries l’han atrapat igual que a mi quan era menuda, el qual hem du molts records.

            Podríem treballar aquest llibre conjuntament a classe, on els xiquets es dividiren en grups i cadascun d’ells representara davant els seus companys una de les històries. D’aquesta manera veurien el llibre des d’un altre punt de vista, a més que fomentaríem l’empatia, ja que sabrien com es sent cada personatge en la història. A més, la meua alumna de repàs em va proposar que el que a ella li agradaria és que la mestra en qüestió llegira les històries fent les veus dels personatges i intentant fer por als xiquets.

            En conclusió, al llibre es tracten temes com els esperits, la mort o altres conceptes que són mites o tabús a la nostra societat. Açò pot obrir la ment dels xiquets i dels pares, ja que no sempre s’han de manar les típiques històries d’aventures que tots sabem com van a acabar.

P.24 Ressenya recurs per a l'educació literària

A aquesta ressenya explicarem dos recursos que s’ofereixen a Alboraia, un gran poble de València en el qual jo visc. Aquests s’anomenen “Sembrant poesia” i “Els Premis Sambori”, dues activitats que consisteixen a fomentar la lectura de totes les persones del poble. Des de fa temps, Alboraia ha estat preocupada per la nostra educació literària i per aquesta raó, quasi sempre ens proporcionen moltes activitats perquè la gent hi participe amb la intenció de socialitzar-nos entre nosaltres i el món que comprèn la literatura.

En primer lloc, parlarem de l’activitat Sembrant Poesia. Aquesta és un moviment poètic realitzat pels veïns del poble durant el mes de maig amb la finalitat de crear d’aquest un món poètic. A aquesta meravellosa proposta ha pogut participar tot el món, des dels xiquets més petits, acompanyats pels seus pares, fins a persones d’avançada edat, ja que l’objectiu del poble és promoure la lectura i la poesia per a totes les edats. També, podies participar donant idees, propostes o fent activitats per a la resta i han col·laborat l’Ajuntament d’Alboraia i la Biblioteca Municipal.

 L’activitat s’ha dut a terme com hem dit durant el mes de maig en vuit dies plens d’activitats fantàstiques. Alguns exemples d’activitats han sigut: la creació d’un mural poètic, on la gent ha posat els poemes que més li agraden i altres fins i tot inventats; han fet un pregó de poemes perquè tothom l’escoltara amb la nostra beguda favorita, l’orxata; omplir tots els nostres balcons o finestres amb poemes en teles o murals o també s’han realitzat artefactes poètics, on havíem de crear poemes entre tots junts als parcs. A més a més, s’ha dut a terme una Jam poètica on alguns participants han fet una lectura de poemes per a tots els públics i també s’han presentat llibres.

En segon lloc, els premis Sambori és una activitat més coneguda que es du a terme en moltes províncies per tal de fomentar la llengua catalana i la lectura. A València és una activitat que s’ha realitzat des de l’any 1998 en la qual participen alumnes de Primària, Secundària i Batxillerat. Es tracta que els alumnes deixen volar la seua creativitat i imaginació i creen contes que segons l’edat d’aquests tenen uns requisits o uns altres, per exemple la temàtica o la llargària del conte. A més a més, els guanyadors guanyaran el premi Sambori i un obsequi.

                A aquesta activitat he participat des que era menudeta i és molt adequada per a treballar en les escoles perquè, com hem exposat a classe, a través de l’escriptura estem fomentant el gust per la lectura, ja que els escriptors són molt llegidors per a poder tindre una idea sobre el que escriure. Fent referència a l’activitat de Sembrant Poesia a Alboraia, m’ha paregut una bona tasca per a fer perquè avui dia la lectura poètica es dóna de costat i no s’ha d’oblidar que, mitjançant aquesta, els nostres xiquets poden transmetre les seues opinions o els seus sentiments i poden treballar moltíssims aspectes com hem vist a la lectura de Poemania o Llegir per a Créixer.

                En conclusió, crec que són dues activitats molt importants per a l’educació literària que deurien expandir-se per tot el país amb la finalitat que els nostres xiquets puguen apropar-se i interessar-se cada dia més per la nostra literatura, i mitjançant aquest tipus d’activitats el fan d’una forma més dinàmica i entretinguda. 

P24. Ressenya Recurs per a l'Educació literària.

Storyboard that es tracta d’un recurs TIC que permeteix crear un guió gràfic. Ha rebut un guardó en 2015 com la millor web per a ensenyar i estudiar per part de la American Association of School Librarians. Aquesta aplicació ens permet elegir el mode mestre, negocis, usuari i per a cinema. Es tracta d’un recurs gratuït i molt fàcil d’utilitzar, ja que solament fa falta registrar-se i ja es pot començar. A la pàgina de creació trobem diverses pestanyes  on primerament podem elegir com serà l’esquema del guió gràfic i quantes escenes volem que tinga, també podem elegir el fons de les escenes entre moltíssimes opcions, els personatges; que poden ser xiquets, adults, actuals, d’època, del 1600 al 1800 entre altres. A més podem elegir les expressions facials i corporals, i per descomptat escriure el text que vulguem.

Es tracta d’un recurs molt útil per a l’educació literària, ja que permet que els alumnes aprenguen i creen històries d’una manera diferent i creativa; i que els mestres i les mestres creen materials didàctics i atractius per a treballar i adaptar els clàssics a l’aula.  

A més a més, la utilització d’aquest recurs permet desenvolupar d’una manera creativa i divertida algunes de les microhabilitats implicades en el procés de lectura com són entendre el missatge, llegir en veu alta, entendre el missatge global, saber buscar i trobar informació específica, discriminar les idees importants de les secundàries o irrellevants, comprendre el text amb tots els seus detalls, traduir determinades expressions a altres llengües, dividir el text en sintagmes o parts significatives, saber llegir a una velocitat adequada a l’objectiu del lector i a la facilitat o dificultat del text, poder seguir l’organització d’un text o un llibre, identificar la idea o les idees principals, saber llegir entre línies.

Aquesta ferramenta també es pot utilitzar per a avaluar el nivell d’adquisició de les microhabilitats de lectura i escriptura, ja que poden ser alternativa a les fitxes de lectura i als exàmens tipus text, ja que mitjançant l’ús d’aquest recurs es pot saber si l’alumnat ha entés la trama, la importància dels personatges, quin vocabulari nou ha aprés, si sap identificar els temes de la història.

Per això, es poden crear molt diverses activitats per treballar l’adquisició de les microhabilitats prèviament exposades. En primer lloc permet treballar els clàssics d’una manera diferent. Ja que amb Storyboard that es poden crear fitxes de personatges on es posen els trets físics i de personalitat, que permet que l’alumnat els identifique durant tota la trama i que comprenga millor el text. 

Aquestes activitats que es poden fer per adaptar els clàssics a l’aula i fer-los més entenedors però també es poden fer amb qualsevol text literari.

També es pot proposar a l’alumnat per treballar les seues habilitats de síntesi de textos fer un resum de la història llegida posant-ho en tres vinyetes on es condensa tot l’argument. És a dir, en la primera vinyeta es resumiria que passa en la introducció, en la segona al nus i a l’última que ocorreria al desenllaç. D’aquesta manera es sap si l’alumnat ha entés l’argument de la història.

Storyboard that també facilita una vegada llegida la història centrar-se en els diferents punts de vista de la història i quin adopta el narrador segons el moment de la història i que és el que vol trasnmetre l’autor amb això. 

A banda de servir per a interpretar històries, també pot servir com a recurs per crear-les, ja que  el mestre pot crear una història amb bafarades que els xiquets imaginen com podria continuar. O també es podria crear la història solament amb imatges sense text i que els xiquets són els encarregats de construir el text de la història les bafarades, com podria ser per exemple el text d’una rondalla. Aquestes activitats potenciarien la imaginació dels xiquets i de les xiquetes. A continuació mostre una imatge d'uan història qu ehe creat jo amb Storyboard that i qu es pot utilitzar perquè l'alumnat complete la història amb text i imagine el que ha passat abans i després de la història.

Així mateix, els alumnes poden inventar-se històries en grups heterogenis de cinc persones, creant tant la imatge com el text, pel que es treballarà l’expressió escrita i després contaran la història a la classe treballant l’expressió oral. Després es podria fer un recull de totes les històries, enquadernar-les i fer un llibre amb les de tota la classe.

Atrament, el professorat pot elegir un personatge, una expressió facial i un escenari que siguen suggerents i posar-los a l’abast de l’alumnat perquè ells imaginen una història a partir de la imatge.  

Però Storyboard that no solament serveix com a recurs per a l’educació literària, ja que, el fet de crear històries pot ser utilitzat com a recurs per a contar històries en anglés pel professor de llengua estrangera.  O pel professor o professora de Ciències Socials aprofitant la gran varietat d’escenaris i personatges es podrien crear xicotets comics que resumeixen diferents moments de la història el que permet saber si l’alumant ha entés eixe període històric en concret.

A més també es pot utilitzar per crear mapes conceptuals; el que permet resumir les idees principals dels textos tant literaris com no literaris  i cronogrames que es poden utilitzar o bé per a ordenar els esdeveniments que han ocorregut a la trama d’un llibre, com ordenar seqüencialment els fets d’un període històric en concret.

I per últim, es poden crear imatges i situacions que ajuden a il·lustrar algun coneixement abstracte, com emocions i situacions difícils d’entendre.

Com a conclusió, cal dir que Storyboard that és un recurs molt útil per a l’educació literària perquè permet desenvolupar la imaginació i la creació d’històries a més de poder utilitzar-se en altres assignatures com Anglés i Ciències Socials.

P4. Pla lector

1. Introducció   

   El nostre pla lector esta pensat per a una escola situada a la ciutat de València, la qual compta amb 6 unitats d’Educació Infantil i 12 d’Educació Primària. L’alumnat que trobem ací dins és castellanoparlant i un 20% de l’alumnat és immigrant, procedent d’Amèrica del Sud, Marroc i Portugal.

     En quant a l’entorn socioeconòmic, és bastant divers ja que trobem famílies amb un nivell socioeconòmic mitjà i altres amb un altre més baix. Hi ha molta diversitat en quant a la competència lectora dels alumnes, però el que quasi tots poden millorar és la inferència i lectura entre línies, l’adquisició i l’ampliació de vocabulari. A més a més, podrien millorar-la per entendre millor el significat del text i saber relacionar la seua lectura amb altres coneixements metaliteraris. Per tal d’avaluar aquesta millora, a principi de curs passarem un qüestionari adaptat al nivell educatiu dels alumnes per conèixer la seua competència literària, i repetirem el mateix procediment al finalitzar el curs, per comprovar si les activitats del pla lector han millorat la seua competència literària. També durant tot l’any ens servirem de tertúlies on els xiquets comenten la seua opinió sobre el llibre, debats on tracten de convèncer a altres companys, amics, família perquè es lliguen el llibre que ells ja s’han llegit, o tanmateix, farem activitats que relacionen lectures amb altres àrees de coneixement que ens ajudaran a observar progressivament la seua evolució.

     D'altra banda, els objectius generals del nostre Pla lector segueixen dos idees principals:

• Fomentar l'interès per la lectura, fent que els alumnes la vegen com una activitat d'oci.
• Promoure la col·laboració i participació amb les famílies en les activitats del pla, ja que tenen un paper molt rellevant en l'adquisició d'hàbits lectors dels seus fills. 

     Per aconseguir aquests objectius, elegirem obres basant-nos en els següents criteris: han de ser llibres que commouen i que canvien al xiquet d’alguna manera, que li desperten aficions noves, que els apropen a gent nova, nous llocs i costums; també hauran d’enriquir i millorar la seua expressió oral, potenciar la formació de la sensibilitat i desenvolupar la creativitat i la fantasia. En resum, han de ser llibres que ajuden a crear ciutadadans més lliures. Per això, crearem un llista semi-oberta de llibres en els que hem escollit alguns títols que considerem que compleixen els criteris seleccionats. Aquests títols són: 

     Com podem observar són llibres molt diversos, ja que, com el nostre alumnat també ho és, busquem que tinguen les màximes opcions perquè els siga més fàcil identificar-se amb alguna història. Però les famílies i l’alumnat poden proposar més títols per llegir-los que seran sempre supervisats pels docents. Amb aquesta mesura, volem desenvolupar un sentit crític en l’alumnat i criteri a l’hora de seleccionar un llibre.

     Si volem que el pla lector tinga èxit és molt important que els docents compartisquen els mateixos criteris alhora d’escollir obres literàries i que  estiguen formats sobre la importància d’aconseguir una millor competència literària, de fomentar la lectura, els seus beneficis, quines obres recomanar, com ser uns bons mediador,com programar l’educació literària, per tant, a fi d’aconseguir uns mateixos criteris entre els docents i de resoldre aquestes qüestions es portarà a terme una formació docent.

     Primerament, en quant a la unificació de criteris es faran les següents actuacions, primerament la comissió del pla lector elaborarà un dossier informatiu on apareguen els recursos disponibles a la biblioteca així com les normes d’ús i funcionament. També elaborarà  llistes de recomanacions per a cada curs i nivell, i assenyalarà als companys de claustre quins són els criteris que han seguit perquè aquesta es puga ampliar amb les recomanacions dels demés.

     En quant a resoldre les diverses qüestions plantejades sobre l’educació literària seria molt recomanable que la comissió del pla lector elabore una bibliografia i recomanacions sobre articles d’opinió, manuals, llibres especialitzats que tracten sobre l’educació literària a fi d’aconseguir un claustre més format en l’educació literària. Per últim, després de portar a terme el Pla de foment de la lectura i l’escriptura s’ha de comprovar si totes les mesures portades a terme han sigut efectives i quines millores es poden afegir per tal d’aconseguir una educació literària de qualitat. En conseqüència es portarà a terme una avaluació del pla lector.

     En primer lloc, després de cada activitat les persones encarregades de portar-la a terme avaluaran si s’han aconseguit els objectius proposats, quins altres objectius inesperats s’han aconseguit, quines propostes de millora es farien, el grau de satisfacció de l’alumnat. Tot seguit, la resta de la comunitat educativa també l’avaluarà mitjançant  un qüestionari que es passarà al finalitzar cada trimestre perquè els pares i mares, el personal docent, i persones implicades al pla lector avaluen com està anant el pla, si s’estan aconseguint els objectius, i quines millores es poden fer. Aquest qüestionari s’adaptarà segons a l’agent educatiu que vaja dirigit. Al finalitzar el crus no solament es passarà el qüestionari als agents educatius, sinó que a més és convocarà una reunió on ells ens  expressen verbalment les seus opinions i es debata quins són els aspectes de millora per a l’any següent.

2. Biblioteca del centre

     La biblioteca del nostre centre es localitza a la primera planta de l’escola, situada al costat de la sala dels professors i dels despatxos, un lloc més tranquil en el qual es pot gaudir d’una bona tranquil·litat. Es tracta d’un espai molt ampli amb diverses racons que faciliten una lectura còmoda i agradable. No obstant, a més de llegir, els nostres alumnes tenen a la seua disposició un racó amb ordinadors is per a realitzar qualsevol recerca a Internet, com per exemple saber quin és l’autor de Tirant lo Blanch o per interessar-se per les noves il·lustracions de Paula Bonet. Tot i que les biblioteques solen ser espais per als llibres, també oferim la possibilitat de què els nostres alumnes passen una bona estada a un racó de musica, en el qual mitjançant uns auriculars, podran gaudir de la bona música.

     En quant a la distribució dels llibres, aquests estan separats en diverses prestatgeries segons els cicles escolars: Educació Infantil, Educació Primària i Educació Secundària. A més a més, en cadascuna d’elles, observem un cartell de diferent color que indica el gènere que tenim en cada secció: blau per a novel·les de misteri, verd per a novel·les d’aventures, roig per a poemes, groc per a teatre, taronja per a còmics, violeta per a assaig, marró per a faules, entre altres. La seua disposició serà de baix a dalt, és a dir, els llibres adequats per als nens d’Infantil, estaran  baix del tot de les prestatgeries (a causa de l’altura dels xiquets); els dels alumnes de Primària, estaran a mig i, per últim, els de Secundaria, dalt del tot.

     D’altra banda, volíem ressaltar que dins de la nostra biblioteca volíem plasmar la diversitat cultural i social que hi ha al nostre centre. Per tant, els alumnes podran llegir obres de tot tipus, des dels clàssics com Shakespeare o Bécquer,  fins als contes de Disney o les possibles adaptacions que s’han fet ara, entre altres. Tanmateix, oferim la possibilitat de què els nostres nens lliguen tan en castellà com en valencià, fins i tot, en anglès o francès, amb la finalitat d’aconseguir que, mentre estiguen llegint un llibre, aprenguen també conceptes gramaticals o vocabularis de la llengua que volen llegir.

     Com que al nostre centre sabem que no solament es pot desenvolupar la competència literària dels alumnes mitjançant lectures, sinó que la biblioteca ofereix algunes activitats de dinamització, totalment voluntàries, perquè els alumne desenvolupen les seues habilitats literàries. Els dimarts per la vesprada, es fan tertúlies i debats sobre qualsevol tema que vulguin tractar, des de quin llibre podríem recomanar fins a tallers d’escriptura, en els quals es puga perfeccionar la nostra expressió literària. A més, els divendres es fan sessions de cinefòrum per parlar amb els xiquets sobre les pel·lícules que han vist, totes elles amb un missatge important que cal que aprenguen.

     Per últim, altra de les activitats de la nostra biblioteca és la de continuar amb una proposta anual que impliqui a tots els agents de la comunitat del centre. Aquest any, s’ha decidit realitzar una sèrie d’eixides culturals, en les quals cada curs pensarà on podrien anar per tal de descobrir alguna manera d’ampliar la seua competència literària: anar a una obra de teatre, participar en un concurs d’escriptura o recitació, tindre una xarrada amb l’autor o l’autora d’un llibre que les haja agradat, visitar un museu, anar a una exposició, etc. La finalitat d’açò és arreplegar tota la informació que puguen en aquesta eixida cultural per tal de realitzar, conjuntament tot el col·legi, un periòdic en el qual es reflecteix totes les activitats que cada curs ha fet i que els altres companys podrien realitzar en qualsevol moment amb les seues famílies. 

3.    Activitats d’aula amb el grup de cada clase

a)      ABANS

            Dins de la biblioteca, farem una “Exposició dels llibres”, la finalitat de la qual és que la mestra elegisca algunes obres de diferents gèneres literaris que puguen ser interessants per als seus alumnes. Tanmateix, quan els alumnes arriben, hauran de donar una volta per la taula i observar els diferents tipus de llibres que hi ha. Mentrestant, hauran de parlar amb els seus companys i amb la mestra sobre de què pot anar cadascun dels llibres, solament observant les imatges de la portada, sense llegir cap frase. Per tant, l’objectiu d’aquesta activitat és que els propis alumnes siguen capaços de pensar creativament sobre totes les possibilitats que ens pot oferir un dibuix d’una portada: pensar el tipus de gènere literari, qual serà la personalitat dels personatges principals, quines aventures podran sorgir, què missatge està intentant contar-nos, etc.

            Per tal de millorar la comprensió lectora, abans de fer la lectura d’un nou llibre, proposarem als xiques una “Ronda de preguntes” per tal que estiguen atents a la història i als fets que ocorren: com s’anomena el llibre? Qui ho ha escrit? Qui és el protagonista? Què li passa? On es desenvolupen els fets? Com es solucionen? Quin és el missatge del llibre?

            A més, considerem que aquestes preguntes les poden servir també per si ells s’aventuren en l’elaboració d’un llibre, per tal que sàpiguen començar i quins són els conceptes que han de tindre clars alhora de realitzar la tasca. Per tant, amb aquestes pautes, aconseguirem que milloren la seua comprensió lectora. 

            Altra activitat és la de “Descobrir els fets”, que té com a objectiu que, abans de començar a llegir, els mestres han de seleccionar un fragment important de la història i que llevar  algunes paraules o aspectes clau per al desenvolupament del llibre. A continuació, els xiquets hauran d’escriure les paraules que ells pensen que poden encaixar en la història. Pot ser que les seues expectatives i opinions no siguen acordes a la història que realment llegiran.

            Amb aquesta activitat es fomenta el pensament reflexiu, ja que els nens han de pensar acuradament sobre el fragment que estan llegint i així intentar descobrir què és el que fa falta per a completar la història. A més, es desenvolupa la creativitat.

           

b)    DURANT

“L’arbre de les paraules” és una activitat que es realitza mentre els xiquets estan llegint un llibre, bé siga un dels que han manat a l’escola o bé un llibre de lectura voluntària. Per a dur a terme aquesta activitat, cal que els xiquets elaboren una llibreta de lectura on han d’anotar les paraules que no han entès, de manera que en classe, el mestre o la mestra deixarà alguna part del dia per a comentar els seus dubtes i entre tots descobrir el significat de la paraula, o si algun nen ja la sap, doncs ha d’explicar-la a la resta.

Una vegada adquirit el significat de les paraules, els alumnes han de fer una oració amb aquestes paraules per comprovar que realment han aprés allò que vol dir. Per acabar, hauran de fer un arbre amb totes les paraules i el seu significat, i pegar-les amb veta adherent, de manera que, quan tinguen algun dubte poden recórrer a l’arbre. L’objectiu principal d’aquesta tasca és que els xiquets mitjançant un aprenentatge constructivista puguen comprendre millor la lectura.

            Altra activitat que podem realitzar durant la lectura és “Empatitzar amb els personatges”, treballant l’empatia amb els més menuts, de forma que mentre que anem llegint el llibre ens detindrem en alguna situació que impacte o siga cridanera. En aquest moment preguntarem als alumnes quina seria la seua reacció davant una situació com eixa, per exemple, si en el llibre mor el pare de la protagonista, preguntarem als xiquets què li dirien al personatge per animar-lo o cóm es sentirien ells en aquest cas. A través d’aquesta activitat activaríem i treballaríem l’empatia en els xiquets, el qual els servirà en la vida quotidiana per ajudar a les persones del seu voltant a resoldre problemes.

c)  DESPRÉS:

           L’activitat “Juguem després de llegir” es realitza després d’haver llegit un conte i consisteix a elaborar pels mateixos alumnes un tauler com si fora un trivial amb caselles de colors i figuretes que vagen avançant mentre que encerten les respostes de les preguntes. Per tant, entre tots faran una pluja d’idees per a elaborar les preguntes i la mestra incorporarà algunes més al joc. Les preguntes estaran distribuïdes per colors i per finalitzar el joc, la mestra farà la gran pregunta final, i qui abans arribe és el guanyador.

Després de la lectura d’un llibre escrit per una autor de l’entorn, és a dir, de la ciutat de València o de la Comunitat Valenciana, reflexionarem sobre el llibre al voltant de qüestions com per exemple, com se li va ocórrer a l’escriptor la trama del llibre, en quina persona es va basar per crear un personatge, perquè escriu, quins llibres ens recomanaria llegir… A continuació, cridarem a l’escriptor/a perquè ens responga, per conèixer-lo. D’aquesta manera es fomenta l’arrelament amb l’entorn perquè es coneix a escriptors o escriptores propers i s’afavoreix la reflexió després de la lectura.

           L’activitat “Jocs per endevinar” consisteix en dividir als alumnes en 2 o 3 grups, on cadascun d’ells haurà de representar a un personatge que haja aparegut al llibre mitjançant mímica. Els alumnes podran repetir el mateix personatge, però sempre realitzant gestos o accions diferents a les quals han fet els seus companys abans.

         L’objectiu principal és aconseguir que els alumnes recorden les característiques més importants que caracteritzen al personatge que imitaran: si és gran o xicotet, si li agrada menjar més que jugar, si té una manera de caminar peculiar, etc. A més, amb la representació teatral aconseguim desenvolupar les habilitats melodramàtiques dels xiquets, els quals treballaran la comunicació no verbal mitjançant gestos, els qual són entesos per tots els alumnes.

        Normalment a les escoles els llibres que donem de lectura solen ser narrativa, per la qual cosa hem pensat que podriem realitzar l’activitat convertim la Història en còmic activitat modificant aquest aspecte, és a dir, quan hajen acabat de llegir-se la història, en lloc de resumir-la d’una forma tradicional, el que hauran de fer es un còmic d’unes quatre o cinc vinyetes on ens diguen la síntesi de la història.

            Així, els xiquets pensaran en el resum de la història, però d’una forma molt més divertida i dinàmica, a més de que fomentarem la seua creativitat en gran mesura.

            Per últim l’activitat Dibuixam un resum té per objectiu que els nostres alumnes siguen capaços de fer una resum d’una lectura mitjançant una narració breu o un dibuix. Amb aquesta activitat, optarem per la segona opció, ja que els alumnes de tot els cursos realitzaran un dibuix del llibre que s’han llegit, el qual serà la seua portada, per a un concurs en el qual participarà tot el centre. Així doncs, el que volem aconseguir és que els propis alumnes reflecteixen des del seu punt de vista allò que ha sigut més cridaner per a ells del conte i que siguen capaços de plasmar-ho de diferents maneres.

4. Activitats anuals

BIBLIOPATI

Es tracta d’una activitat voluntària en la que dos dies a la setmana ficarem un carro al pati amb tots els llibres, els quals hauran dut els pares dels alumnes per tal que aquests puguen llegir el que més les agrada. Una de les condicions és que tornen el llibre en les mateixes condicions en les quals les han rebut, per tal d’aprendre a compartir i estimar les coses dels altes.

PADRINS I PADRINES DE LECTURA

Aquesta activitat consisteix en motivar als alumnes més xicotets del centre en el seu procés de lectura. Per a això, es crearà la figura dels padrins i padrines de lectura que seran els alumnes de sisè o de quint de Primària que voluntariament ajudaran al seus companys més menuts. Els padrins i padrines de lectura es reuniran amb el seu fill o fillola a l’hora de pati i mínim un hora a la setmana per no solament llegir junts sinó també parlar de llibres, escoltar música, anar a activitats extraescolars sempre i quan es consulte al tutor o tutora del xiquet o xiqueta.  És important que una vegada els alumnes i les alumnes de quint i sisé s’han compromès amb els xiquets i xiquetes que no els abandonen ja que és molt important per al desenvolupament del xiquet el vincle afectiu. Aquesta activitat es mantindrà tot l’any.

LA MALETA DE CONTES

Aquesta activitat consisteix en tindre una maleta on es posen 7 contes curtets que la mestra  ha seleccionat per als seus alumnes i que estan dins dels seus interessos i gustos. Són set contes ja que han de llegir un conte per dia.

Cada dia que els toque biblioteca s’endú la maleta un xiquet diferent i la retornen la setmana següent, perquè un altre xiquet puga llegir els llibres. A més, aquesta maleta inclou una llibreta en la qual els pares poden anotar les experiències viscudes amb els seus fills mentre llegien junts, a més d’anotar altres propostes i recomanacions.

CLUB DE LECTURA DE PARES

            Aquesta activitat busca la implicació dels pares i eixamplar el seus coneixements en l’educació literària dels seus fills perquè siguen capaços d’ajudar-los a elegir llibres. Per a això, un dia a la setmana es reuniran i comentaran alguns dels llibres que s’estan llegint els seus fills, perquè creuen que els poden agradar o no, que creuen que aprendran els seus fills. A més, podran fer propostes d’altres títols sobre com treballar l’educació literària a casa, contar les seues experiències amb els seus fills i quines activitats proposen per aconseguir fills lectors.  Es parlarà dels llibres i també es poden ensenyar a la resta de pares activitats i recursos que poden ser útils per a l’educació literària. El club de lectura per a pares preferiblement es realitzarà a la biblioteca de l’escola perquè la coneguen i porten als seus fills.

RUTA LITERÀRIA PER A TOTHOM

Es tracta d’una activitat on pot participar tota la comunitat educativa és a dir, famílies, personal administratiu, personal de la cuina, equip docent, equip de neteja, alumnat… L’activitat consistira en una ruta literària pels diferents llocs que apareguen al llibre que s’ha llegit prèviament per l’alumnat. A cada parada de la ruta literària l’alumnat poden llegir un fragment de l’obra literària, dramatitzar-lo, fer una activitat, (es deixarà llibertat a l’alumnat perquè elegisca). L’objectiu principal de l’activitat és la implicació de tota la comunitat educativa en l’educació literària, el coneixement de l’entorn mitjançant la lectura. Aquesta activitat es por realitzar a final de curs o al finalitzar l’obra literària.

            

P.18. Ressenya "L'ull de la mòmia"

           L’ull de la mòmia és una novel·la escrita per Jesús Cortés, editada i publicada l’any 2000. A més, els dibuixos estan realitzats per Francesc Santana, i els quals són molt adequats per a cada escena. Cortés va nàixer a Torrent en 1962 i va créixer al si d’una família de classe mitjana. Des de ben menut va tindre una gran afició a la lectura, fins que uns anys més tard va començar a escriure les seues pròpies històries, i va ser amb aquesta obra amb la qual va rebre el premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre l’any 1999, i amb l’obra No em pots dir adéu, el premi Bancaixa de Narrativa Juvenil a 1997. 

            Es tracta d’una obra narrativa amb una estructura clàssica, és a dir, el llibre d’acció en el qual un grup de xiquets es reuneix en estiu per passar unes vacances agradables a la platja, però l’avi d’un d’ells és un arqueòleg i historiador retirat, per la qual cosa acaba endinsant-los en les seues aventures sobre Egipte. Tot comença amb la tomba d’un faraó que volen robar uns saquejadors, però el professor (l’avi de Max) vol anar al museu a vigilar que ningú l’hi haja arravatat. És allí on Max toca un ull de la mòmia i queda condemnat amb una maledicció que va fent els seus dits negres. A causa d’aquesta maledicció, han d’anar a buscar la mòmia fins a Egipte (ja que els saquejadors l’han robada al final), per tal de trencar l’ull i només així es desfaria la condemna.

            És un llibre molt divertit i sempre tens la curiositat de què passarà a continuació, a més que tracta temes històrics com els faraons, les piràmides, els saquejadors de tombes, etc. És un llibre molt enriquidor per a la formació dels més menuts, ja que a banda de llegir literatura estan aprenent conceptes i història d’Egipte indirectament. Per aquesta raó el llibre es podria treballar a la matèria de ciències socials d’una forma divertida i anar enllaçant els conceptes que es donen a classe amb les històries del llibre. A més, altra activitat que es podria fer seria realitzar un treball per grups sobre les piràmides d’Egipte, els faraons, Grècia, etc. Tractar d’ampliar la informació que ens donen en el llibre perquè els xiquets tinguen una altra visió.

            Aquest llibre m’haguera fascinat quan anava al col·legi, ja que sempre m’ha encantat tot el relacionat amb Egipte, de fet, hem van regalar un llibre sobre els misteris d’Egipte i me’l vaig llegir unes cinc vegades. Estava apassionada per la història i tots els misteris que amaguen les piràmides i qualsevol racó d’aquell gran país.

            Ens diuen que el llibre és per a xiquets de 12 anys aproximadament, i crec que està ben recomanat, ja que és un llibre d’aventures, però també té paraules que requereixen un nivell més elevat de vocabulari. No obstant això, hauríem de parlar amb els nostres alumnes i recordar que si no entenen alguna paraula, poden buscar-ho al diccionari o preguntar als pares o professors.

            Altre tema que apareix al llibre és la família, i en concret, les diferències que hi ha entre els membres d’una d’elles, i que no per això un és més estrany que l’altre, només hem de conèixer-lo. És això el que li ocorre a Max, ja que sempre havia pensat que el seu avi estava boig perquè els seus pares li relataven que el seu avi deia coses sense sentit, fins que a través de totes les aventures arriben a un moment al final de l’obra on Max i els seus companys (Manel i Diana) se n’adonen que no està boig, només que té unes aficions que no pot compartir en la resta de gent que hi ha al seu voltant. Però, en la conclusió del llibre es demostra que, només si coneixes a una persona, sabràs què és el que el fa diferent.

            Com a conclusió, aquest és un llibre adequat per a xiquets de sisè de primària, ja que gaudiran de la lectura i de la història egípcia que apareix al llarg de les seues pàgines, a més que aprendran grans valors sobre l’amistat, la família, la geografia, i sobretot de les aventures que ens podem trobar a qualsevol lloc del món.

P.27. Ressenya "Llegir per a crèixer" i "Poemania"

           Tractarem dos llibres molt interessants per a la nostra formació com a mestres i guies dels xiquets en el camp de la literatura. Les obres que ens trobarem a continuació són dos guies tant per a pares com per a mestres (els quals són els pilars fonamentals per fer que els xiquets tinguen un hàbit i passió per la lectura), on ens van relatant tècniques, típiques expressions que es fan per a excusar-nos de la lectura, etc.

            Hem d’assenyalar que tractarem dos llibres diferents, però molt complementaris entre ells, ja que tracten temes molt semblants i ambdós intenten ajudar-nos. En primer lloc tenim Llegir per a créixer, Guia pràctica per fer fills lectors, escrit per JC. Girbés i il·lustrat per Josep Vicó, el qual va ser publicat a 2007 per l’editorial Bromera. Hem d’assenyalar que l’edició que jo em vaig llegir va ser la segona, ja que a causa de l’èxit de la primera eixida d’aquest exemplar, va ser necessari fer-ne una segona. Ja en la portada del llibre ens informa de com uns llibres poden fer que el xiquet es desenvolupe en gran mesura, ja que apareix un pare amb un xiquet al costat, el qual està damunt d’una gran muntanya de llibres, i això és el que li fa créixer i ser igual que son pare. 

            A l’haver només dues edicions no podem dir que siga un llibre amb una gran fama, però això no té res a veure amb la qualitat literària que posseeix. Deuria ser una obra clau en totes les prestatgeries de les cases on hi haja xiquets, ja que els pares moltes vegades no saben com fer que el seu xiquet comence a llegir un llibre i recurreixen als comentaris que ens prohibeixen al llibre, com: Si llegeixes, aconseguiràs una gran competència i seràs més llest o Hauràs de llegir un llibre mentre els pares estan mirant la televisió al menjador de casa. Si els pares no són uns bons models de lectura per als fills, mai aconseguiran fomentar la lectura en ells si no fan el que prediquen.

            Per altra banda tenim Poemania, Guia pràctica per fer lectors de poesia, escrit per Anna Ballester, i el qual va ser publicat  a 2009 per l’editorial Bromera. És bàsicament un manual de recursos per aplicar tant a una aula com a casa amb els teus fills. Ens explica activitats de tot tipus, ja que no totes són adients per a tots els nens, així tindrem una gran heterogeneïtat de recursos on escollir els millors per als nostres xiquets. Aquest llibre té una sola edició, per la qual cosa, igual que l’anterior, no és un llibre amb molta fama, però hem comprovat que té una gran qualitat literària i per posar-ho en pràctica. 

            Cada llibre m’ha ensenyat unes coses, ja que en primer lloc, Llegir per a créixer  hem va a agradar molt perquè és molt proper i pareix que ens conega a cadascun de nosaltres, és a dir, que fica de manifest tantes coses que fem a diari que pareix que ens estiga parlant directament a nosaltres. Hem va agradar molt la part de les excuses perquè són exactament les que fiquem tothom, com per exemple No puc llegir perquè no tinc temps, i en realitat després ens fiquem a veure eixe programa de televisió que fan totes les nits, per la qual cosa el problema no es tant que no tinguem temps, sinó que no ens apeteix quedar-nos a llegir en silenci i aventurar-nos en les fulles d’una gran obra. Altra excusa de la què parlen al llibre és No puc llegir perquè no tinc diners, però després segur que ens comprem aquella camiseta que ens va agradar tant de la tenda, o, en el cas que no ens ho podem permetre, tenim uns llocs molt bonics a tots els municipis anomenats “biblioteques”, on podem agafar qualsevol llibre durant un temps.

            A aquest tipus de llibre et dónes compte de la realitat que hi ha al voltant de la literatura, i la necessitat que hi ha de fomentar la lectura en els més menuts. Actualment, molts pares prefereixen comprar una tablet al seu fill abans que un llibre, i molts d’ells diran Però a la tablet també podrà llegir llibres. De veres creuen que un xiquet es ficarà a llegir un llibre amb una tablet que té accés a mil coses diferents? És necessari que els xiquets disposen d’una gran quantitat de llibres al voltant que els animen i els criden a fullejar-los. Ací també entren en joc tot el que envolta a la lectura, és a dir, tot el que no són els mateixos llibres com a recurs. Serien les excursions amb els pares a la biblioteca a buscar aquell llibre que em va agradar tant a la tenda, anar a veure titelles, conta contes, veure com els teus pares estan llegint un llibre, i simplement per inèrcia, tu també acabes amb un llibre a les mans. És molt important que aquesta inèrcia siga en la via de la lectura i no en la via de la televisió, on veus als teus pares veient la televisió, i per pròpia inacció, acabes tu també mirant aquell programa que fan totes les nits.

            Si els pares i els mestres ho desitgen podran fer grans lectors en les aules, triant llibres per a formar-se com Poemania, ja que gràcies a este llibre pots aconseguir una gran competència per fomentar la lectura en els més menuts. Algunes de les activitats que més hem van agradar d’aquesta obra van ser, en primer lloc, “poesia amb efectes especials”, ja que hem recordava a quan jo anava a primària, pel fet que a música fèiem una cosa semblant. En lloc de cantar una cançó sobre les tempestes, fèiem una cançó amb sorolls amb les mans, els dits, les cames, etc., per tal de simular la pluja o el vent.

            M’agradaria molt aplicar aquesta tècnica amb les xiquetes que done repàs, ja que totes les activitats que no siguen les tradicionals de la classe els agraden molt, i per a quan llegim poesia seria molt interessant apropar-les a aquest món seguint aquesta tècnica.

            Com a conclusió, aquests dos llibres són una ferramenta fonamental, tant per a pares com per a mestres, ja que són aquests dos pilars els que formaran els lectors del futur, i si tenen recursos divertits i diferents serà més fàcil crear gran lectors competents, tant en la poesia com en qualsevol altre camp.