P18. Ressenya: L'ull de la mòmia.

L’ull de la mòmia és una novel·la escrita per Jesús Cortés amb dibuixos de Francesc Santana. Jesús Cortés va nàixer a Torrent a l’any 1962 i és uns dels escriptors actuals més importants del panorama literari i Francesc Santana llincenciat en Belles Arts de de l’any 1981 ha il·lustrat moltes obres per a l’editorial Bromera. L’ull de la mòmia va ser editada per primera vegada a gener de l’any 2000.Aquesta obra obtingué el Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre 1999, patrocinat per edicions Bromera i promogut per l’Ajuntament d’Alzira. Ha estat un llibre de molt èxit ja que actualment parle de l’edició de juliol de 2005. Aquesta novel·la pertany a la col·lecció El Micalet Galàctic concretament a la sèrie blava que són llibres recomanats per a xiquets de 12 anys. 

Aquesta edat recomanada, 12 anys, pense que és l’ideal ja que, el protagonista Max té tretze anys el que permetrà al lector model identificar-se amb ell. A més utilitza un llenguatge col·loquial quan parlen els personatges joves com a la pàgina 14 “Caram Manel!, així no et curarà mai” i altre un poquet més elevat quan parla el professor Esteve com diu a la pàgina 44 “Ací tenim les transcripcions dels missatges escrits als sarcòfag [...]” per tant la lectura es fa amena i ràpida, ja que la trama també ho fa així. 

El llibre es molt divertit ja que tracta sobre les aventures que viuen Max ,que és el protagonista, el seus amics Manel que té por de la mort i Diana que sempre troba la solució per a tot; també els acompanya l’arqueòleg jubilat iaio de Max , Esteve o com li agrada que li diguen professor. Tots junts aniran en busca de la mòmia Amenemhet III que ha sigut furtada per Abdelkader un conegut contrabandista d’objectes egipcis. 

Alguns dels temes que es tracten són la importància de la família, ja que, els pares de Max veien al iaio Esteve com una persona a la que li faltava un bull però després de conviure amb ell Max diu a la pàgina 53 “Jo, per ser franc, desconeixia les virtuts del meu iaio. A casa sempre es parlava d’ell com d’un maniàtic cegat pel treball, però a poc a poc [...] m’estava adonant que el meu iaio era molt més que això. [...] El meu iaio, el professor era un vell l’egiptòleg enamorat del seu treball, amb una pita d’anys d’experiència a l’esquena.”

Per a tractar el tema de la família a l’aula i en concret, la importància dels iaios a les nostres vides després de llegir el paràgraf convidaria als lectors que pensaren en els seus iaios. Els tractaven també con feien el pares de Max, com persones que no es saben el que es fan? O els veien com persones amb una ampla experiència de la que cal aprendre? Per a això animaria als alumnes a que conversaren més amb els seus iaios i iaies i que els feren una entrevista on contaren alguns aspectes més curiosos o desconeguts de les seues vides. 

Altre tema que apareix al llibre és com un viatge, com el que fan els personatges, pot canviar a les persones com li ocorre a Manel que es cura de la necrofòbia tal com apareix a la pàgina 172 “Des que havíem tornat, la seua actitud (referint-se a Manel) havia canviat com del cel a la terra. El sac de nervis que Diana i jo recordàvem s’havia tornat una bassa d’oli.” A més els viatges fan madurar als personatges i a la vida real també ocorre el mateix quan tornes d’un viatge ja no ets el mateix això apareix a la pàgina 77 “Quan tornem a casa comprovaràs que no ha canviat res.[...] Potser nosaltres havem canviat un poc. Una experiència com aquesta no es viu tots els dies.”

A més el viatge no transcorre a un lloc qualsevol sinó que el lloc que més importància té és Egipte i també apareix a diversos moments moltes referències a la civilització egípcia com per exemple, a la pàgina 42 “Un Kheops, un Micerí, dos Kheti, un Apofis, un Amosis, quatre Tuthmosis, no se quants Ramsés… Fins i tot hi havia quatre Amenemhets. […] Les pintures dels sarcòfags quasi mai no sobreviuen als desenterraments […] Triangles, ulls, aus, cercles, estrelles, escarabats, figures humanes, serps o estranys símbols enfaixaven tot el sarcòfag d’Amenemhet III.” A la pàgina 97 “La vall dels reis era això mateix, una vall una depressió entre muntanyes, una llarga cicatriu enmig del desert […] s’amagava el jaciment arqueològic més ric de la terra. […] Allò era un gran cementeri excavat al cor de les muntanyes, un cementeri que, des de temps immemorials, havia estat saquejat, espoliat i investigat per lladres, saquejadors, aventurers i arqueòlegs.”I a la pàgina 120 “Hi havia unes gerres panxudes de terrissa d’allò més espectaculars. En molts casos aquests taps eren reproduccions dels caps dels difunts. Dins de les gerres es guardaven les seues vísceres. Ara els terrissaries en fan repliques i les venen als turistes.”

Aquestes referències m’ha donat una idea de com treballar conjuntament la llengua i la història, en concret la llengua valenciana i la civilització egípcia, mitjançant un treball d’investigació que alhora promoga la lectura del llibre. A la proposta didàctica crearia grups heterogenis de quatre persones perquè investigaren sobre diversos temes que apareixen a la lectura sobre l’antic Egipte a més que treballaria la llengua per a la correcció dels seus propis textos.

Com a conclusió, assenyalar que L’ull de la mòmia és un Llibre molt recomanable per a l’alumnat dels primers anys de Secundària, ja que, dona moltes possibilitats sobre temes molt diversos per a treballar-lo a l’aula.