Literatura Infantil i Juvenil (LIJ)

La Literatura Infantil i Juvenil (LIJ) és un concepte que ha estat en continua modificació, degut a nombrosos autors que intenten trobar una definició conjunta per explicar-la. Encara no s’ha pogut fer-ne una ja que trobem diferents idees respecte a què és la LIJ i què ha de tindre un llibre per a què siga etiquetat com ‘’infantil’’ o ‘’juvenil’’.

En quant a l’evolució del terme LIJ, autors com John Morgernstern (2001) diuen que a partir del segle XIX, amb l’aparició de la impremta, l‘escolarització i la industrialització, es desenvolupà una lectura específica per al nivell educatiu dels xiquets, sorgint així la LIJ. D’altra banda, al segle XX alguns autors volien incloure moltes obres infantils i juvenils dins d’un únic terme ambigu:

Es la obra estética destinada a un público infantil. (Bortolussi, 1985, p. 16)

En ella se integran todas las producciones que tienen como vehículo la palabra con un toque artístico o creativo y como receptor al niño. (Cervera, 1991)

Han hagut diverses causes que han provocat que ens trobem bloquejats trobant una definició global de la LIJ. Com deia McGillis (R. McGillis, 2013), demasiada gente tiene demasiadas nociones diferentes de lo que es literatura. A més, Jose Manuel de Amo (2003, pp. 18-19) ens diu que la LIJ no puede considerarse de ningún modo, un ‘’subproducto cultural’’, un simple anexo a la Literatura en mayúsculas, ya que aquello, que conforma, en general, la Literatura Infantil, son rasgos que se incluyen en el conjunto de la Literatura. Autors com Hunt (1991) defenen que la LIJ és una literatura infantil que caduca con una cierta inmediatez ya que la infancia evoluciona imparablemente. És a dir, encara que ara realitzem una definició de LIJ, durant uns anys aquesta canviarà degut a l’evolució de la nostra societat.

Així dons, per a elaborar una bona definició de LIJ, hem de tindre en compte algunes idees. En primer lloc, com ens diu Cervera (1991, p. 11) hem de saber que dins de la literatura infantil s’engloben manifestacions com endevinalles, contes breus, jocs, rimes, etc., a més dels gèneres clàssics de la narrativa, la poesia i el teatre, i totes elles són considerades com LIJ. En segon lloc, ha d’interessar al seu destinatari, pensant en el lector model que volen que es desenvolupe. En tercer lloc, ha de tindre un caràcter educatiu i literari, és a dir, una bona obra infantil serà una obra literària si està adequada al seu component educatiu. Finalment, és important que hi haja un mediador que faciliti la comprensió de la lectura, el qual també és un lector model. 

Recopilant, concluím amb la idea de Cerrillo (2007a, p. 44) de què la LIJ es, ante todo, literatura sin adjetivos de ningún tipo, si se le añade ‘’infantil’’ o ‘’juvenil’’ es por la necesidad de delimitar una época concreta de la vida del hombre que, en literatura, está marcada por las capacidades de los destinatarios lectores y, en menor medida, por gustos e intereses lectores muy concretos.