Intertext Lector

L’ intertext lector és el conjunt de coneixements literaris que mantenen la relació entre la competència i l’experiència literàries per tal d’equilibrar, gestionar i posar en connexió les diferents aportacions del lector. És a dir, quan estem llegint literatura, s’activa aquest conjunt de coneixements previs que fan que es produeixen connexions que el lector utilitza per a la construcció de significat, la comprensió i la interpretació, a més d’enriquir-se la seua experiència literària-cultural.

D’altra banda Mendoza (2001), defineix l’intertext lector de la següent forma: és un component de la competència literària, i des de l’espai que ocupa en ella, regula les activitats d’identificació, d’associació i de connexió en el procés de recepció; se ocupa d’activar i seleccionar els sabers concrets que regulen les reaccions receptives davant estímuls textuals.

A més, des d’aquesta perspectiva didàctica, la funcionalitat del intertext lector és molt important ja que depenent dels nostres coneixements literaris obtindrem una interpretació dels textos més adequada o no. No obstant això, si els distints coneixements previs no es dinamitzen, el lector no serà capaç de reconèixer les associacions que es fan en una situació de lectura, això és, no sabrà interpretar el text.

Segons Mendoza (2001), les funcions de l’intertext lector són:

   ·Orientar i regular les associacions que fa el lector.

   ·Connectar les aportacions de la competència literària amb les reaccions del receptor als estímuls del textos literaris.

   ·Afavorir el desenvolupament de la competència literària.

   ·Establir la relació que hi existeix entre l’intertext discursiu i l’intertext lector.

   ·Potenciar la valoració personal mitjançant el reconeixement de connexions.