Gènere literari

Els textos es poden classificar segons els gèneres. La classificació per gèneres até a les característiques socioculturals i a la temàtica i la formalitat. La gran utilitat de classificar els textos per gèneres és que resulta més fàcil comprendre i escriure textos que pertanyen a un mateix grup. Per això, és molt important l’ensenyament de les principals característiques dels gèneres literaris. També cal ensenyar que les normes que classifiquen els textos per gèneres són canviants i que depenen de la societat i dels temps que es viva. En la primera classificació dels textos per tipus J.M. Adam (1985) partia de vuit textos que s’adjunten en text de Bordons (2013) més enllaços d’exemples que he afegit: 

Aquesta classificació ha sigut molt divulgada pels manuals i llibres de textos encara que després d’aquesta classificació el mateix Adam (1992) va introduir el concepte de seqüència textual, ja que, rarament un text real pertany a un únic gènere literari. Malgrat açò, la gran majoria dels llibres de text parteixen de la classificació d’Adam (1985)

Els gèneres literaris són importants des del punt de vista didàctic perquè si es coneixen les característiques d’un determinat gènere és més fàcil comprendre els textos que pertanyen al mateix grup i fins i tot, escriure’n. Depenent de l’època on es visca els gèneres literaris varien al igual que ho fa la societat.

Bakhtin classifica els textos en gèneres discursius que es divideixen al seu torn en gèneres literaris i gèneres no literaris.  Des del punt de vista de la Didàctica usar  a classe textos literaris que continguen gèneres discursius no literaris permetria ensenyar les característiques del gènere no literari, reflexionar sobre l’especifitat i la funció de la literatura en ella mateixa. La principal porta d’entrada a la literatura són els gèneres, per això és molt important utilitzar els gèneres literaris a classe per a la  identificació dels trets distintius de cadascú i de l’enquadrament genèric exemples: paratextos (imatges de les portades, resums de la cobertura, títols), disposició tipogràfica, els inicis, superestructures textuals, metatextos (pròlegs, manifestos, ressenyes)... elements que puguen relacionar el text concret amb altres textos que s’assemblen.

Per últim, es pot aconseguir la millora de la competència lectora i cultural amb la lectura contrastiva de textos.