Dins de la classificació dels gèneres literaris, podem trobar el gènere narratiu, una producció literària que explica uns fets que passen a uns personatges. Tot i que normalment la narrativa la podem veure escrita en prosa (contes, rondalles, novel·les, etc.) , també hi ha exemples de textos narratius escrits en vers, com per exemple el Cantar de Mio Cid. Així doncs, per a poder saber si un text és realment narratiu o no, ha de complir uns requisits:
- Que la història ens parle, majoritàriament, d’un món fictici.
- L’aparició d’un narrador que comenti allò que fan els personatges.
- L’existència de diversos personatges (principals i secundaris) que realitzen una acció.
- Que hi haja una trama durant tota la història, situada en un temps i un lloc determinats.
D’altra banda, aquest és un tipus de gènere que s’ensenya a les escoles perquè és un dels més fàcils de comprendre des de que els alumnes són infants. Ja Colomer (1994, p. 43) ens diu que els lectors dominem aquest tipus de gènere literari molt ràpidament perquè les histories són fàcils d’entendre i de recordar. A més, ens diu que els alumnes són capaços d’adquirir aquest esquema narratiu a partir dels cinc anys i fer-ne prediccions de les històries: els infants són iniciats en la ficció narrativa a partir de mitjans orals, àudio-visuals i escrits.(p. 44)
Per tant, Bordons (2003, p. 11) ens diu que l’adquisició d’aquests coneixements és de vital importància per a la vida dels nostres alumnes, ja que al mateix ritme que evoluciona la nostra societat, ho fa també la literatura: els gèneres no són normes rígides, sinó tot allò que la societat requereix en cada moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada