El concepte de literatura és molt general, però al mateix temps té una gran importància a les nostres vides, ja que des de primària ja ens han fet memoritzar la definició de “literatura”, i totes les obres que han realitzat els grans autors del nostre país, principalment. Si buscarem al diccionari la paraula “literatura”, veuríem que ens diu que és l’art d’escriure i de llegir, coneixement de tot el que ha estat escrit, però no podem englobar tot aquest món en aquesta simple definició.
Si anem més enllà del diccionari podrem veure que al llarg de tota la història una gran quantitat d’autors han intentat exposar el significat d’aquest terme, però mai era del tot complet i continuaven buscant per trobar un que fóra convencional i satisfactori per tots, cosa molt difícil d’aconseguir.
Per començar, podem diferenciar el que seria literatura del que no, ja que no tots els escrits es poden considerar literatura. Aquest és un tema molt controvertit al món literari, ja que cada autor té una visió d’aquest tema. Roman Jakobson (1994) ens diu que: La literatura buscava la seva definició en l’elaboració peculiar d’un material lingüístic d’unes estructures verbals com a cas paradigmàtic, el missatge poètic. És a dir, per començar, l’obra ha d’estar elaborada amb un llenguatge apropiat i de valor, perquè així el lector capte línies plenes de saber, podríem dir que un text literari ha de tenir un “llenguatge literari”.
Genette (1994), per altra banda, torna a traure a la llum el problema de definir què és literatura, així que diferencia dos conceptes clau: “la ficcionalitat” i “l’elaboració formal”, que segons ell, actuen en simbiosis per formar una obra literària de qualitat. A més a més, explica que les modalitats són literàries a causa de la seua matèria i de la seua elaboració formal codificada.
En definitiva, Genette (1994) ens explica que: Una obra sense intencionalitat artística ni ficcional pot ingressar en l’univers literari a condició que una comunitat sòcio-cultural n’assumeixi el valor estètic. Aquesta és la prova que verifica que segons aquest autor, una obra és literatura o no depenent de la societat, ja que si és útil per al món, ja podrà ser literatura. En canvi, uns anys enrere o uns anys després pot ser aquesta obra ja no tinga valor literari.
Per altra banda, per explicar el fet literari hem de dir que no podem fer una definició que perdure per sempre, ja que mai podrà englobar a totes les manifestacions literàries de tota la història perquè no pot predir les obres que es realitzaran en un futur. A l’article “Els límits del discurs literari” podem ressaltar una oració: “El fet literari és un fet històric, en devenir, i que les teoritzacions muntades per explicar el fet literari d’avui -o el de fa uns segles- poden ser invàlides per explicar unes altres manifestacions literàries encara per venir”. Com la societat, la cultura i la diversitat canvia, amb ella també la literatura.
Com a conclusió, podem dir que definir “literatura” és una tasca molt difícil i abstracta, ja que aquesta es viu a través de la situació personal de cadascú. Potser a mi m’emocione molt una obra, però en canvi a un altre li semble terriblement avorrida. És en aquest moment on entra l’escola, ja que gràcies als docents i a l’animació lectora que els podem proporcionar, podem fer una classe plena de lectors i lectores amb una gran competència literària.
Si anem més enllà del diccionari podrem veure que al llarg de tota la història una gran quantitat d’autors han intentat exposar el significat d’aquest terme, però mai era del tot complet i continuaven buscant per trobar un que fóra convencional i satisfactori per tots, cosa molt difícil d’aconseguir.
Per començar, podem diferenciar el que seria literatura del que no, ja que no tots els escrits es poden considerar literatura. Aquest és un tema molt controvertit al món literari, ja que cada autor té una visió d’aquest tema. Roman Jakobson (1994) ens diu que: La literatura buscava la seva definició en l’elaboració peculiar d’un material lingüístic d’unes estructures verbals com a cas paradigmàtic, el missatge poètic. És a dir, per començar, l’obra ha d’estar elaborada amb un llenguatge apropiat i de valor, perquè així el lector capte línies plenes de saber, podríem dir que un text literari ha de tenir un “llenguatge literari”.
Genette (1994), per altra banda, torna a traure a la llum el problema de definir què és literatura, així que diferencia dos conceptes clau: “la ficcionalitat” i “l’elaboració formal”, que segons ell, actuen en simbiosis per formar una obra literària de qualitat. A més a més, explica que les modalitats són literàries a causa de la seua matèria i de la seua elaboració formal codificada.
En definitiva, Genette (1994) ens explica que: Una obra sense intencionalitat artística ni ficcional pot ingressar en l’univers literari a condició que una comunitat sòcio-cultural n’assumeixi el valor estètic. Aquesta és la prova que verifica que segons aquest autor, una obra és literatura o no depenent de la societat, ja que si és útil per al món, ja podrà ser literatura. En canvi, uns anys enrere o uns anys després pot ser aquesta obra ja no tinga valor literari.
Per altra banda, per explicar el fet literari hem de dir que no podem fer una definició que perdure per sempre, ja que mai podrà englobar a totes les manifestacions literàries de tota la història perquè no pot predir les obres que es realitzaran en un futur. A l’article “Els límits del discurs literari” podem ressaltar una oració: “El fet literari és un fet històric, en devenir, i que les teoritzacions muntades per explicar el fet literari d’avui -o el de fa uns segles- poden ser invàlides per explicar unes altres manifestacions literàries encara per venir”. Com la societat, la cultura i la diversitat canvia, amb ella també la literatura.
Com a conclusió, podem dir que definir “literatura” és una tasca molt difícil i abstracta, ja que aquesta es viu a través de la situació personal de cadascú. Potser a mi m’emocione molt una obra, però en canvi a un altre li semble terriblement avorrida. És en aquest moment on entra l’escola, ja que gràcies als docents i a l’animació lectora que els podem proporcionar, podem fer una classe plena de lectors i lectores amb una gran competència literària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada