L' Educació Literària

L’educació literària consisteix a desenvolupar les diverses competències literàries que es necessiten per tindre una bona competència literària. En altres paraules d’Antonio Mendoza Fillola l’educació literària és la preparació per saber participar amb efectivitat en el procés de recepció i d’actualització del text, tenint en compte que la literatura és un conjunt de produccions d’un grup cultural organitzades en gèneres. L’educació literària forma part de l’educació cultural de l’individu. Ja que el fet literari no és aïllat sinó que s’ha creat en un context concret establint lligams entre el context històric, social i cultural i l’obra literària.

La formació lecto-literaria consisteix a preparar a l’alumne perquè siga un lector autosuficient, autònom que active i relacione coneixements. La lectura literària requereix formació específica. Com per exemple el domini d’habilitats i estratègies, coneixements previs, connexions entre altres obres artístiques. Per tant, la lectura d’un text literari és un procés de transformació del lector.

Com diu Antonio Mendoza Fillola (2008, p. 12), “La formación literaria es la capacitación para la interacción que supone el pacto de lectura que le sugieren el texto y el autor.” El lector es veu com un receptor actiu, que participa i  que coopera  amb el text. Aquesta és la base de l’educació literària.

La literatura no és una matèria que permeta un aprenentatge quantificable i immediat. Per tant la Didàctica i l’educació literària han de plantejar-se que els objectius més importants que els alumnes han d’aprendre són aprendre a interpretar i aprendre a valorar i a apreciar les creacions literàries.

Per tant, les competències que cal assolir són comprendre i reconèixer les conveccions que permeten identificar textos poètics i literaris, i tindre els sabers necessaris per a poder descobrir la nostra valoració interpretativa.

 Hui en dia trobem una gran necessitat de canviar el model des del qual s’ensenya la literatura perquè no resulta eficaç. Ja que als alumnes els resulta molt avorrit  estudiar enumeracions de característiques, d’autors, de dates i d’obres, ja que ho veuen com uns aprenentatges molt allunyats de la seua vida i poc significatius. Per això és molt important una reorientació metodològica i un canvi en el tractament de l’hàbit de la lectura.

En aquest canvi metodològic el professor té un paper molt important i adquireix un rol de mediador en l’apropament a les obres literàries. Les principals funcions del professor de literatura són les de mediador, formador, crític, animador, motivador i dinamitzador.

L’evolució del tractament didàctic de la literatura segons Gonzalez Nieto (1992) ha sigut el següent: historicisme, comentari, guió de lectura, animació a la lectura i taller.

Per tal de renovar aquesta concepció sobre com ensenyar literatura cal que ens plantegem algunes qüestions com les següents per què he d’ensenyar?, què he d’ensenyar?, i com he d’ensenyar?

No existeixen respostes úniques a aquestes preguntes però el que si es pot intentar és vincular les obres literàries a altres fets de la cultura com la civilització on es va escriure, la cultura que envolta l’obra...

Actualment, diversos autors (González Nieto, 1992; García Ribera, 1996; Bordons, 1994; Colomer, 1998; Díaz-Plaja, 2002; Mendoza, 1994, 2002) es plantegen la necessitat de fer participar als lectors perquè aprenen a valorar, llegir i a apreciar la literatura i que no la vegen solament com un contingut d’ensenyament. També ha de saber fer una lectura interpretativa i una valoració de les seues obres literàries.